divendres, 2 de febrer de 2018

Més diàleg


El darrer trimestre de 2017, les actuacions i maneres de fer dels mestres han estat en el punt de mira dels mitjans de comunicació, a causa de les acusacions d’adoctrinament que ha rebut l’escola catalana. Es tracta de denúncies i crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades.

Malauradament aquest primer paràgraf de l’editorial seria més propi del número 20 de la revista Infància que del 220. Ara, havent iniciat el 2018 i amb les eleccions ja acomplides, ens queda veure com es dona forma a les polítiques educatives. No volem pas començar l’any fent una proclama en defensa de l’actual model d’escola a casa nostra, perquè tots els lectors el coneixem, i el vivim, i el construïm cada dia amb una trobada de persones plurals, compromeses i voluntarioses.

En canvi sí que el volem iniciar reclamant amb força allò que es va proposar des de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), que proposava arribar el 2017 al 6 % del PIB com a inversió pública catalana en educació. És ben palès que això no s’ha acomplert. Enguany aquesta inversió no arriba ni a la meitat, ni al 3%. I amb una inversió que s’ha reduït fins a fer-la desaparèixer de la partida de funcionament i foment de les llars d’infants municipals. La dedicació de temps, diners i esforços a la petita infància hauria de ser cabdal per a qualsevol partit polític que es cregués que, com indiquen experts i professors d’universitat d’arreu, la inversió en la infància és més rendible en els adults.

El que cal al 0-6 són garanties a curt termini de protecció i de cura de les condicions de vida i de benestar de tots, absolutament tots els infants

Amb aquesta manca de pressupost i fent quasi invisible el caràcter educatiu del 0-6, tots els programes electorals dels diferents partits pretenen recuperar aquest 6% del PIB. I, d’una lectura acurada, extraiem declaracions d’intencions tan ambigües com il·lusòries.

El que cal al 0-6 són garanties a curt termini de protecció i de cura de les condicions de vida i de benestar de tots, absolutament tots els infants, de millora de la qualitat educativa amb la consolidació de projectes i programes que ja funcionen i el foment de noves iniciatives o la recuperació de les que es van perdre amb les retallades iniciades el 2010.

Des de la revista Infància us convidem a innovar des de la reflexió en diàleg amb els altres perquè som nosaltres, mestres, i tota la comunitat educativa qui farem possible aconseguir els somnis. L’escola ha de donar el missatge, amb fets, amb gestos, que es pot conviure i construir una societat amb qui pensa diferent, construint acords concrets també en la discrepància i no només en el consens. Aquesta ha d’ésser la base de la convivència.

EDITORIAL INFÀNCIA 220

Cap comentari:

Publica un comentari