dimecres, 24 de maig de 2017

Els llenguatges artístics, una eina per a la creativitat

Darrerament la comunitat educativa estem vivint un temps apassionant de debat sobre com volem que sigui l’escola del segle XXI i quin és el model educatiu que hem de construir plegats. Experts de tots els àmbits coincideixen que la creativitat n’ha de ser un pilar fonamental, juntament amb la innovació. 

Creacions d'un curs d'art contemporani de l'autor a Rosa Sensat

Personalment considero que la creativitat a l’escola ha d’anar totalment vinculada a la idea de llibertat. Ja en l’educació infantil és fonamental que, a través dels plantejaments de les activitats plàstiques i musicals, donem llibertat als nens i les nenes perquè experimentin, descobreixin, creïn i aprenguin.

La creativitat! Ja està bé que ho reconeguem, però tinguem en compte que hi ha unes eines per fomentar la creativitat que hem tingut sempre a l’abast: es diuen àrees artístiques, i són la música i la dansa i les arts visuals i plàstiques.

Mestres i educadors, com més afavorim contextos creatius més potenciarem infants competents capaços de plantejar-se qüestions i cercar respostes per resoldre-les. És a dir, infants que esdevindran constructors del propi coneixement. Evitem doncs, tant com puguem, aquelles activitats excessivament dirigides i tinguem molta cura de respectar aquella frescor creativa, aquella espontaneïtat que tenen les criatures. 

Siguem valents i aprenguem a veure a través dels ulls de cada un dels nostres nens i nenes

És normal que se’ns generin dubtes sobre si estem fent-ho prou bé o no donant un mínim de pautes, o potser fins i tot cap. «Hem de mirar tota la vida a través dels ulls d’un nen», ens deia l’artista Henri Matisse. Els mestres i les mestres ens trobem que hem de desaprendre en moltes ocasions, i potser n’és una la que fa referència a les disciplines artístiques. Si pretenem que l’infant sigui al centre de l’aprenentatge i tenim clar que cadascun és únic i diferent, no pot ser que les produccions plàstiques a l’escola siguin clòniques. 

Siguem valents i aprenguem a veure a través dels ulls de cada un dels nostres nens i nenes, i possiblement descobrirem vint-i-cinc mons creativament diferents. Tinguem en compte, també, que les famílies s’interessen cada vegada més per aquell model d’escola que fomenta la creativitat dels infants i on les arts tenen un paper destacat. És a dir, els centres que presenten un bon projecte artístic compten amb un valor afegit de cara a mares i pares que estan pensant quina pot ser la millor escola per al seu fill o la seva filla. 

Creacions d'un curs d'art contemporani de l'autor a Rosa Sensat

Hi ha la idea generalitzada que els infants ja són creatius de per si, que amb poca cosa en tenen prou. És veritat que els nens i les nenes tenen aquesta creativitat innata. No la matem, com diria Ken Robinson. Però com a mestres hem de buscar generar contextos encara més creatius. Aquests faran que l’experiència sigui més enriquidora. Contextos que sorprenguin, que provoquin, que convidin a crear i pensar. I aquí apareix la importància del temps. Cal que ens donem temps. Tant a nosaltres, mestres, com als nostres infants. 

Temps per pensar, temps per planificar, temps per experimentar i crear, temps per analitzar i revisar. No ens centrem només a produir, seria un error. Tinguem en compte tot el camí que comporta un procés creatiu, des del plantejament fins a la producció final, i totes aquelles interaccions que s’hi produeixen, tenint en compte que cadascun dels nens té unes vivències i un capital cultural propi que el fan únic i diferent. Per tant, les produccions resultants també haurien de reflectir aquesta diversitat. L’objectiu de l’escola ha de ser crear contextos d’aprenentatge que ajudin a créixer els infants i a desenvolupar-se tant en l’àmbit físic com en el social i l’emocional, i aquí les arts hi poden jugar un paper fonamental. Les experiències creatives a l’escola no són sinó autèntiques experiències de vida. 

Creacions d'un curs d'art contemporani de l'autor a RS
La creativitat, doncs, comporta fabular i imaginar, analitzar les coses des de diferents punts de vista, prendre decisions i veure que hi pot haver diverses respostes davant un mateix repte. Les activitats artístiques són un terreny ideal per conrear-hi aquesta creativitat i, més encara, un espai per educar en la tolerància i la diversitat, ja que l’art ofereix un ventall tan gran de possibilitats expressives com persones hi ha. 

Res no està bé o malament, sinó que es veu des d’angles diferents. El que per a mi pot semblar blanc un altre ho pot veure negre. Aquest és el gran avantatge de l’art, que ens pot donar disparitat d’idees i que totes són bones, aspecte essencial per aprendre a descobrir el valor de l’altre, la diferència com a quelcom enriquidor.   Per tant és important, també, que ja des de l’escola bressol nodrim la cultura visual dels infants. Posem-los en contacte amb tants llenguatges plàstics com ens sigui possible: il·lustracions, construccions, pintures, escultures, instal·la­ci­ons, fotografia, vídeo, etc. Howard Gardner, en la seva teoria de les intel·ligències múltiples (1983), ja reclama un paper més important de l’art en el currículum escolar i sosté que cal veure’l com un llenguatge, un sistema de símbols. 

Engrescar més els infants a prendre decisions que no pas a seguir instruccions millorarà exponencialment la qualitat de l’experiència

De fet, l’ús de diferents llenguatges semiòtics a l’escola significarà més diversitat de recursos que donem als nens i les nenes per poder comunicar. Això implica, doncs, un procés d’alfabetització. Procés que cal iniciar des de ben petits tant a casa com a l’escola. Però les obres d’art poden ser realitats complexes. Aleshores, com ens ho fem? Francesco de Bartolomeis a El color de los pensamientos y los sentimientos (1994) ens proposa desmuntar l’obra d’art, ensenyar a distingir-ne els elements i veure com interactuen, aïllar detalls i focalitzar-hi la mirada, observar-ne el traç, fixar-nos en els colors... 

Creacions d'un curs d'art contemporani de l'autor a RS
Els processos creatius també comporten un aprenentatge i una descoberta de materials, suports i tècniques molt diversos que hem de presentar amb molta cura i deixar que en descobreixin les seves possibilitats expressives. Engrescar més els infants a prendre decisions que no pas a seguir instruccions millorarà exponencialment la qualitat de l’experiència. Serà important aprendre experimentant amb aquarel·les, pintura al tremp, guixos, argila, blocs de fusta i un llarg etcètera de materials a través del joc. 

Podem, doncs, plantejar l’aprenentatge de l’art jugant amb els seus elements: d’una banda, tot el ventall de materials, de l’altra, les creacions dels artistes i les artistes. Des de ben petits podem nodrir tant el vessant d’observadors i degustadors de les arts com el de creadors i productors. Un aspecte retroalimentarà l’altre i l’experiència artística es viurà més intensament. En aquesta línia podem utilitzar l’art com a eina afavoridora de les converses a la rotllana: què ens explica aquest artista amb la seva obra?, què ens ha volgut dir?, en què ens fa pensar?, com ens hem sentit escoltant aquesta música?, com ens ha fet moure aquesta melodia? 

L’art, doncs, ha d’esdevenir una eina per conèixer-se millor un mateix i els altres, assolint més compromís emocional per part dels infants

Obrir les converses de classe a l’art ajudarà a obrir el pensament de les nenes i els nens. I serà aquesta llibertat de pensament i el fet de contrastar-lo amb el de la resta de companys el que els ajudarà a convertir-lo d’egocèntric a socialitzat. No cal dir que tot això influirà positivament en la resta d’aprenentatges, estiguin o no vinculats a les disciplines artístiques. Un altre factor important de l’art per als infants petits és que esdevé un mitjà relacional. 

L’exploració i la descoberta genera joc i conversa, i això crea vincles entre els infants, que aprendran activament els uns dels altres i, també, col·lectivament. Per tant, com a mestres, contemplem les possibilitats emocionals que ens presenten les activitats artístiques i potenciem-les per tal d’enriquir encara més els nostres vincles.

Creacions d'un curs d'art contemporani de l'autor a Rosa Sensat


L’art, doncs, ha d’esdevenir una eina per conèixer-se millor un mateix i els altres, assolint més compromís emocional per part dels infants. En l’àmbit més pràctic i manipulatiu, no oblidem la importància de les activitats artístiques en l’educació infantil. Els processos creatius involucren la totalitat dels sentits dels infants i, també, aquestes activitats ajuden a desenvolupar la motricitat fina, la coordinació, el control ull-mà, fonamentals en l’apassionant camí cap a l’aprenentatge de l’escriptura. 

Les disciplines artístiques, en definitiva, afavoreixen el desenvolupament sensorial, motor, cognitiu i emocional dels infants, essencial en qualsevol procés d’aprenentatge. Tinguem en compte que tots els inputs rebuts en els primers anys de vida els donaran recursos que afavoriran el desenvolupament de la pròpia personalitat i, d’aquesta manera, des de l’escola, podem fer de les arts unes eines que els ajudin a enriquir el seu projecte vital.  

Dimas Fàbregas Gomis 
Mestre i actualment director de l'Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. Formador de l'ICE de la UAB.

(Article aparegut a la revista Infància 215)




Cap comentari:

Publica un comentari