dimecres, 12 de desembre de 2018

Menja llibres o com afavorir el gust per la lectura dels més petits

Una voluntària del projecte amb un nen a la biblioteca José Barbero (Barcelona). Foto: Amàlia Ramoneda


Des que els humans vam tenir necessitat de deixar constància de com fèiem les transaccions comercials vam començar a utilitzar codis xifrats que posteriorment calia desxifrar.

Aquest va ser l’inici d’un procés apassionant, un procés que ens ha portat fins a l’actualitat, un procés que va des de les tauletes de pedra a les tauletes digitals. Al llarg de molts segles, saber llegir i escriure no estava a l’abast de tothom, i només hi tenia accés una minoria relacionada amb els poders fàctics: església i noblesa. Les coses han canviat, però encara ens veiem obligats a lluitar per
revertir les desigualtats presents a la nostra societat fruit de les diferències socioeconòmiques.

Aprendre a llegir és un procés llarg que comença molt aviat. L’infant des de ben petit s’adona que està envoltat de lletres, i aquesta familiaritat amb el codi escrit facilitarà un aprenentatge complex en el qual intervenen factors personals, socials i familiars. Està comprovat que els factors socials i familiars tenen una importància cabdal en el procés d’aprenentatge en general, i molt especialment
en el de la lectura. Un ambient ric en estímuls lectors afavoreix que els infants tinguin més interès a llegir.

El preocupant és que no tots els infants fan aquest aprenentatge en igualtat de condicions, no tots els infants gaudeixen d’un entorn lector ric, d’un entorn que estimuli el seu interès per un aprenentatge que els ha de permetre accedir al coneixement, coneixement imprescindible per ocupar un lloc en la societat contemporània.

Però accedir al saber no ha de ser l’únic objectiu: s’hauria d’aconseguir que tots els infants siguin lectors apassionats, que siguin conscients que la lectura no només els dona accés al coneixement, sinó que també els porta a endinsar-se en mons als quals difícilment podran accedir d’una altra manera, que els permet conèixer el pensament de persones que els ajudaran a veure les coses des de perspectives diferents, elements que els fan créixer com a persones.

Ara sabem que la implicació de tota la comunitat en l’educació dels infants ens pot portar a millorar-la

A les escoles es fa una gran feina amb relació a la lectura, i s’esmercen molts esforços per aconseguir que els infants tinguin una bona competència lectora i que arribin a tenir estratègies de bons lectors, planificant i portant a terme metodologies i didàctiques que afavoreixen aquests aprenentatges, però cal anar més enllà.

Una voluntària del projecte amb un nena a la biblioteca José Barbero (Barcelona). Foto: Amàlia Ramoneda

Ara sabem que la implicació de tota la comunitat en l’educació dels infants ens pot portar a millorar-la. Des d’aquesta perspectiva s’ha posat en marxa el programa Menja Llibres, que té com un dels seus principals objectius afavorir la igualtat d’oportunitats i l’equitat des d’un treball conjunt entre comunitat, família i escola.

Aquest programa es desenvolupa en diferents biblioteques públiques de Barcelona, en barris prioritaris del Pla de barris i amb el colideratge de l’IMEB, Biblioteques de Barcelona, el Consorci d’Educació i els districtes.

Un dels agents fonamentals del programa Menja Llibres és el voluntariat educatiu. Aquest voluntariat fa un acompanyament lector individual, acompanyament que vol afavorir el gust per la lectura, element bàsic per arribar a ser lectors competents. En els primers anys d’aprenentatge de la lectura és un bon moment per fomentar aquest gaudi, per fer adonar els infants que llegir no és una activitat feixuga plena d’entrebancs que s’han d’anar superant, sinó que és una activitat plaent que obre portes insospitades a mons insospitats.

Obrir portes al coneixement i a la imaginació porta els infants a tenir criteri, a saber què volen, a ser més lliures; acompanyar-los en aquest camí és apassionant i necessari: us hi convidem.

Maria Vinuesa
Mestra jubilada. Ex membre de l'Executiva de Rosa Sensat

dijous, 29 de novembre de 2018

Massa sociologia, massa neurociència. Necessitem pedagogia!

David Altimir demana als mestres que estiguin alerta perquè han de saber mantenir-se ferms en no donar per certa cap afirmació, cap argumentació, si veuen que al darrera no hi ha una idea de societat democràtica, una idea d’escola emancipadora dels individus.

Estem vivint un temps ple d’incerteses, aquesta vegada molt vinculades a la realitat política del país, amb un conflictes de legitimitats i de legalitats entre la Generalitat i l’Estat, de difícil resolució.

En aquest conflicte l’escola del nostre país ha estat situada al centre d’algunes crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades. També hi ha hagut mestres directament interpel·lats per les instàncies judicials acusats d’”adoctrinament” pel sol fet d’haver generat un debat amb els infants i joves de les escoles.

Davant de tot aquesta situació crec que hem de continuar defensant amb fermesa l’escola i l’educació com el que ha d’afavorir la construcció del pensament crític de tots els individus, defugint qualsevol dogmatisme ideològic, polític o econòmic.

A banda d’aquesta situació gravíssima, des del meu punt de vista el risc que tenim és que aquest conflicte desviï l’atenció sobre els aspectes que continuen essent rellevants d’afrontar en l’àmbit de l’educació a casa nostra.

Els aspectes vinculats a la qualitat educativa estan quedant ofegats per aquesta situació: la formació permanent de mestres, la segregació social a les escoles, l’equitat, la inclusió…
El problema no són els sociòlegs ni els neurocientífics. El problema és l’ús que es fa de les seves reflexions, dels seus estudis, de les seves recerques
A més, hi ha un altre risc que hem d’afrontar i que té molt a veure amb la tendència creixent de transformació i canvi que s’ha instal·lat com a valors positius gairebé absoluts, i que poden representar una via per on poden entrar ideologies molt qüestionables a les escoles, perdent de vista els referents pedagògics imprescindibles per generar canvis i transformacions amb sentit, que ajudin els equips i les escoles a tenir el dinamisme necessari per viure en aquests temps tan trepidants.

És en aquest aspecte que pren tot el sentit del món recuperar a figures de referència que actualment estant quedant oblidades, potser algú pot pensar que interessadament oblidades.

A l’hora d’anar a buscar referents actuals he de confessar que he tingut dificultats per trobar paraules o textos de pedagogs. Al segle XX foren sobretot els psicòlegs els personatges més influents en el desenvolupament de l’escola: Piaget, Vygotsky, Brunner…. Les seves idees han estat fars per a molts dels qui treballem amb els infants més petits, i les seves reflexions i recerques sempre han sigut un bon redòs on recolzar els canvis i les transformacions per aconseguir una escola més respectuosa amb la identitat de tots els infants.

Ara ja entrats al segle XXI aquest espai sembla haver estat deixat en mans dels sociòlegs i dels neurocientífics. Aquestes dues ciències estan prenent un espai molt important a la palestra de l’actualitat educativa d’avui. Els estudis sociològics són un argument utilitzat per avalar estratègies de construcció de xarxes educatives i aliances entre institucions que s’ocupen de l’educació dels infants, dels joves o de les persones adultes. Els estudis neurocientífics il·luminen els canvis educatius que es proclamen des de les talaies de la innovació a casa nostra.
Comprometem-nos i omplim de contingut l’ètica de qui educa amb missatges clars, fugint de l’esterilitat d’una reflexió que afronti únicament la part tècnica de la nostra professió
D’aquest fet em criden l’atenció dues coses: d’una banda l’absència de referents pedagògics, i de l’altra la necessitat de recolzar la lectura de l’actualitat educativa sobre disciplines científiques “demostrables”, que neixen d’estudis rigorosos, objectius. Hi ha una obsessió per l’objectivització de l’anàlisi, per davant de l’opinió subjectiva, per davant de l’opinió… però després es fa un flip-flap sorprenent convertint aquestes ciències en justificacions amb una forta càrrega ideològica sovint al servei de la llei del lliure mercat i d’una  societat liberal o neoliberal com es diu ara.

Vull aclarir que crec que el problema no són els sociòlegs ni els neurocientífics. El problema és l’ús que es fa de les seves reflexions, dels seus estudis, de les seves recerques. Parlant amb en Philippe Meirieu aquest mes de juny sobre aquest tema ens deia: “a França també està passant això. Els estudis sociològics els utilitza l’esquerra, i els neurocientífics, la dreta!” Interessant!

Penso que els mestres hem d’estar alerta en aquest moment, perquè hem de saber mantenir-nos ferms en no donar per certa cap afirmació, cap argumentació, si veiem que al darrera  no hi ha una idea de societat democràtica, una idea d’escola emancipadora dels individus.

Per tant, el que penso que és fonamental és aprofundir en aquesta idea de compromís profund amb el dret dels infants i dels joves a tenir el propi criteri, a construir la pròpia visió del món, no com a consumidors d’informacions, siguin coneixements o notícies, sinó com a productors o com a constructors de noves idees, de nou coneixement, de noves mirades del món en que viuen,  perquè només si els garantim el dret de construir coneixement i opinió garantim el seu dret a poder canviar el món que nosaltres no hem estat capaços de canviar del tot.

Jo avui diria: comprometem-nos i omplim de contingut l’ètica de qui educa amb missatges clars, fugint de l’esterilitat d’una reflexió que afronti únicament la part tècnica de la nostra professió. Tenim el deure de defensar amb fermesa l’esperança de poder transformar el món a gràcies a aquesta eina de construcció massiva que és l’educació.

David Altimir
Mestre d'Educació infantil i membre de l'Executiva de Rosa Sensat