dimarts, 29 de maig de 2018

Deixant rastre a internet: l'emprempta digital


En un món capitalista com el que ens ha tocat viure, no importen les persones, sinó que el que importen són els diners. Que la gent consumeixi i gasti molt: en fast food, en roba, en moda, en mòbils, tablets, ordinadors... Que pensin poc i que gastin, que gastin! sobretot en productes que s’obsoleixin ràpid. Fer diners a qualsevol preu: a costa de la salut mental i física de les persones, a costa de la seva cultura, de la seva educació, de la seva dignitat...

Per sort tenim l’Escola: un temple del coneixement, dels aprenentatges, de la curiositat, la cultura i el benestar. On no importen els diners, sinó que el que realment hi és valuós són les persones.

Avui en dia als mestres els toca, a banda del currículum, fer educació per a la salut, educació per a un consum responsable, educació per a uns bons hàbits alimentaris, esportius, ambientals; educació emocional, educació per a una ciutadania cívica i responsable...

S’hi afegeix ara una nova educació, de la qual em sembla que no se n’ha parlat prou: l’educació per al bon ús de les xarxes socials i d’internet. Els que em coneixen saben bé com em capfica aquest tema: la repercussió que pot tenir en un futur l’emprempta digital que estàn deixant els nostres infants (i els nostres adults) a internet amb l’ús que en fan en l’actualitat; la identitat que s’estan creant a les xarxes i la reputació que s’estan guanyant...

Com els pot afectar el dia de demà tota aquesta imatge virtual i en quins àmbits de la seva vida? Hi ha empreses que ja han vist en la recopilació i venda d’informació confidencial un gran negoci: vendre dades personals d’usuaris a grans marques, empreses i, fins i tot, a partitits polítics en plena campanya electoral, és una nova i exitosa font d’ingressos.


I què me’n dieu dels advocats? Em consta que ja s’estan fregant les mans perquè, a llarg termini, els fills i filles dels pares que exposicionen des de la primera ecografia fins a cada detall de la seva vida més íntima, potser el dia de demà els demandaran i reclamaran indemnitzacions en concepte de danys morals per haver violat la seva intimitat. I què passa amb la informació sobre els alumnes que es penja o comparteix en blogs, webs, drives i altres? A les escoles i fora de les escoles. Què passa si tota aquesta informació cau en mans equivocades avui, demà o demà passat?

No sé si quan algú, gran o petit, progenitor o fill, mestre o alumne, comparteix una foto o qualsevol informació a les xarxes socials o a internet, ho fa essent coneixedor de les possibles repercussions que pot tenir un fet tan aparentment intranscendent com prémer el botor “compartir”. Tenim tota la informació que necessitem? O senzillament ens estem deixant arrossegar i seduir pels avantatges, facilitats i oportunitats de la xarxa?

Què és l’Emprempta digital?

L’emprempta digital és el rastre que deixa tota l’activitat que tenim a Internet. Tots els moviments que duem a terme quan naveguem deixen petjada: les cookies de les pàgines web, la geolocalitació del móvil, els “m’agrada” a Instagram, els comentaris a Facebook…

És impossible no deixar rastre a internet en l’era digital, i aquest rastre es pot generar de forma voluntària –quan nosaltres mateixos compartim fotos a les xarxes socials, escrivim comentaris, fem “m’agrada”- o de forma involuntària –quan alguna altra persona ens etiqueta en una foto, penja un vídeo on hi sortim, comparteix alguna informació que parli de nosaltres-.

A diferència del món real, al món digital tota la informació que es difón es fa accessible a totes les persones d’arreu del planeta i pot quedar-s’hi per sempre. Un cop a Internet, les fotos, els comentaris, les informacions personals, deixen de ser nostres i passen a ser del món; i hi pot accedir tothom sense que nosaltres poguem controlar-ho del tot. Tot aquest rastre anirà generant el que s’anomena la nostra Identitat Digital.

Identitat Digital i Reputació online

La identitat digital es constitueix a partir dels usos que fem d’Internet i de les xarxes socials, on hi anem narrant els nostres gustos, les nostres idees, les nostres opinions, els llocs on viatgem, les coses que fem... Els amics que tenim, els comentaris que compartim, les fotos que pengem, tot ens defineix com a persones al món digital. És a dir: que si algú ens busca pel nom i cognom a internet, a primer cop d’ull ja es podrà imaginar més o menys qui som i com som.

I la manera com les persones interpretin tota aquesta informació anirà conformant la nostra reputació online. Aquesta reputació, aquesta imatge que tenen els altres de nosaltres, pot ser bona o pot ser no tan bona.

Hi ha empreses que es dediquen a rastrejar internet buscant empremptes digitals de persones. I què en fan? Doncs com ja hem dit, en fan negoci: venen les dades a empreses de publicitat, empreses de recursos humans, etc., etc., etc. Tot el que els nostres alumnes comparteixin avui a les xarxes socials o a internet, quedarà per sempre i podrà ser utilitzat en un futur a favor o en contra seu.

Per exemple, a l’hora d’anar a buscar feina, a l’hora de llogar un pis, a l’hora de conèixer gent nova... Potser ara aquestes coses no semblen prou importants, però la identitat digital dels nostres alumnes, en un futur, els podrà obrir moltes portes o, pel contrari, pot fer que algunes se’ls tanquin sense haver tingut l’oportunitat de demostrar qui són realment.

Jo, als més petits els recomano:

  • Que siguin molt conscients del valor que pot tenir cada publicació que fan a internet i que s’ho rumiïn dues vegades abans de premer el botó “compartir”.
  • Que configurin la privacitat de les xarxes socials per tal de que les seves publicacions només les puguin veure els seus amics de veritat. No sabem què podria passar si segons quina foto o quina informació caigués en mans equivocades.
  • Que no agreguin a les seves xarxes socials persones que no coneixen; no se sap mai qui es pot amagar darrera un perfil falç.
  • Que recordin que, encara que algunes publicacions duren només 24 hores, amb una captura de pantalla, algunes imatges o publicacions poden quedar per sempre a la memòria del telèfon d’algun desconegut o conegut que les pot reenviar a tantes persones com vulgui i fer-ne un mal ús.
  • Que si algú penja una foto o una informació sense el seu seu permís, si ho consideren oportú, demanin que ho retirin, tant els seus amics a les xarxes socials com altres pàgines web.
  • Que no deixin els seus comptes de correu o xarxes socials oberts en ordinadors o tauletes que no siguin les seves personals.
  • Que si dubten de si penjar una publicació o no, que no la comparteixin. És millor prevenir que curar.
  • Que coneguin la legislació vigent en relació a lús d’internet i que siguin coneixedors de quins són els seus drets a la xarxa.
Internet i les xarxes socials tenen un gran potencial i molts aventatges. Ara bé, educar a la societat perquè en sàpiga fer un bon ús és de vital importància per preservar la seva identitat, la seva imatge, la seva reputació i la seva dignitat. I aquesta educació, ara per ara, em sembla que només la pot garantir l’escola.

Elena Montiel Bach
Pedagoga i educadora social

dimarts, 22 de maig de 2018

Escola progressista i pedagogia ocasional. Imprescindibles per desvetllar el pensament crític

Ja ningú es planteja que la realitat del canvi educatiu que hem viscut aquests anys ha vingut donada sobretot per la necessitat de formar una dona i home nous que donin resposta als reptes d’aquest món que canvia a una velocitat vertiginosa i que necessita persones amb una mentalitat oberta, solidària, democràtica i que posa al servei dels altres la seva capacitat i talent. Sigui el que sigui aquest. El pas del jo al nosaltres.

Aquestes persones, que no només han de fer un món millor, sinó que a més han de garantir una millor vida per tots, preservant el nostre Planeta com la única casa de tots, només poden accedir en aquest estadi de pensament a partir d’una mirada global i lliure sobre el món i els esdeveniments.

Això només es pot aconseguir aplicant dos aspectes clau: el progressisme en educació i la pedagogia ocasional.

Sense progressisme no hi ha educació. Sense llibertat no hi ha formació. 

Una escola progressista presenta dues característiques importants: la primera és ser inclusiva. Les escoles que no ho són, són injustes, barren el pas a aquelles persones que no presenten les característiques de la suposada “normalització” que imposen. I si una escola és injusta, com pot pretendre fomentar l’esperit crític entre els seus alumnes? L’escola inclusiva garanteix l’èxit personal i l’oportunitat per a tots els seus alumnes sense cap distinció. Atén individualment tots els alumnes i genera un entorn on tots els talents i capacitats tenen la seva oportunitat. El primer pas per generar el pensament crític és dotar de pluralitat les escoles. Pluralitat de capacitats, de pensaments i de formes de ser.

El segon aspecte d’una escola progressista és que sigui participativa. De tots els qui conformen la comunitat educativa: alumnes, mestres i famílies. Però sobretot dels alumnes. I com participen els alumnes en una escola? Doncs a partir d’allò que ens costa tant: obrint els òrgans de govern de l’escola a la seva participació i presa de decisions. 

Escoltar els alumnes i fer el que ens diuen, en paraules del pedagog italià Francesco Tonnucci, gran abanderat d’aquesta participació dels alumnes en les esferes de la presa de decisions a l’escola. I en aquest sentit té una especial rellevància la participació dels alumnes en la presa de decisions en l’àmbit de la didàctica, el “santa santorum” dels mestres, l’espai reservat on els alumnes, suposadament, no poden entrar-hi mai. 


Decisions sobre el què es vol aprendre, com es vol aprendre i sobre com es volen avaluar aquests aprenentatges, és fonamental si volem una escola autènticament participativa dels alumnes. En un entorn de llibertat i responsabilitat que només pot emanar de l’establiment consensuat amb els alumnes de les bases d’una convivència, que té en el concepte de l’escola com a entorn social d’aprenentatge, la seva pedra angular. 

La pedagogia ocasional ens obre la finestra ideal per generar un estat permanent d’opinió i de ciutadania

En aquest sentit també la participació dels alumnes en els diferents serveis de l’escola (l’anomenat aprenentatge servei), la interacció constant entre iguals de diferents edats i etapes i la participació dels alumnes en el seu entorn local i geogràfic més proper (serveis socials, accions solidàries, participació ciutadana...), generen un entorn de participació global que es completa amb l’avaluació de l’exercici docent per part dels alumnes i la seva participació en els processos de millora continua de l’escola.

Finalment, la pedagogia ocasional juga un altre dels papers fonamentals del procés que genera pensament crític. Programacions i tutoria no poden omplir l’espai destinat a estar en contacte amb el que passa en el nostre entorn. Estar al dia i generar opinió. Escoltem prou els alumnes? Incentivem la manifestació de les seves opinions i el seu interès per tot allò que passa? Sabem precisament quins són els seus interessos? 

En aquest sentit la pedagogia ocasional ens obre la finestra ideal per generar un estat permanent d’opinió i de ciutadania.  Tenim un munt d’oportunitats per fer-ho i les xarxes socials en aquest hi juguen un paper important. Són ràpides, lliures i obertes. Permeten generar una cultura del respecte i de la tria. Discernir entre el que és veritat i el que és fals, la intoxicació i les notícies tendencioses. Poden generar opinió i desinformació alhora. I els joves en saben un niu d’això. 

Cal escoltar. Hem de deixar que els nostres alumnes parlin, s’expressin, diguin la seva i difonguin lliurament el seu pensament.



Mercè Olivé
Mestra de Primària, Coordinadora de Primària de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues
Jordi Carmona 
Mestre i biòleg, director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues