dijous, 7 de febrer de 2013

Recull la tovallola


Hi ha tants motius per a la queixa... 
Hi ha tants motius per sentir ràbia...
Hi ha tants motius per estar trist...
Hi ha tants motius per sentir sofriment...
Hi ha tants motius per estar desanimat...
Hi ha tants motius per sentir abatiment...
Hi ha tants motius per sentir un cansament profund...!

Tants...!! que són molts els qui tiren, o volen tirar, la tovallola, abandonar, tancar-se en un cau per poder sobreviure mentre duri el mal temps que estem vivint.

És un fet objectiu l’assetjament al qual està sotmesa l’educació en general, i de manera molt especial el que afecta l’educació dels més petits. És inadmissible l’augment d’infants per grup; és deplorable la reducció de temps per treballar en equip; és insostenible el temps que es triga a cobrir una baixa; és lamentable dissociar el temps de menjar o dormir de l’altre temps educatiu; és escandalosa la poca cura en la qualitat del que es menja i com es menja; i es podria seguir fent una llista molt llarga de despropòsits d’una situació que està esdevenint un malestar generalitzat entre els mestres.

Però cal trobar la forma de capejar el temporal, de tantes maneres com sigui possible. Des de la revista Infància en proposem dues, i tu com a lector de la revista en pots suggerir d’altres que recollirem en els propers números. Una és fer tot el possible per no estar o sentir-se sol, perquè som la majoria els qui ens sentim aclaparats per la realitat; i l’altra és fer tot el possible per garantir als infants el millor, sense tenir sentiment de culpa per les condicions adverses amb què ens veiem obligats a treballar-hi.

Recull la tovallola..! amb ànim, gaudi, plaer, entusiasme, passió, satisfacció, alegria en el treball de cada dia amb els infants, ells seran els primers d’agrair la joia del teu acompanyament plàcid i just, i tu retrobaràs la satisfacció en el quotidià. Més enllà de l’escola cal mantenir el clam, el crit coratjós, sense defallir, per recuperar el que s’havia conquerit, per treballar amb l’exigència que és inqüestionable quan es tracta de l’educació dels més petits.

Editorial de la revista Infància 190

1 comentari:

  1. Una entrada molt maca... En aquests temps, en què només s'escolten males notícies i els ànims estan tan i tan crispats, necessitem sentir paraules que ens encoratgin en la nostra petita lluita diària...
    Gràcies, de part de dues professionals en nutrició relacionades amb el món de l'educació, que es preocupen per "la poca cura en la qualitat del que es menja i com es menja".

    ResponSuprimeix