divendres, 21 de desembre de 2012

En educació, no té raó qui crida més fort, ni qui dóna un cop de puny més ferm damunt la taula


Text de la intervenció de David Altimir, secretari de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, a l’acte de presentació a Madrid del Manifest Unitari de refús de la Llei Wert, on vam participar totes les associacions que li donem suport, i on Rosa Sensat va parlar sobre el menyspreu que fa la Llei dels principis i criteris que han permès avançar en l’educació a Catalunya i Espanya.     

"En primer lloc volem expressar la nostra preocupació perquè l’avantprojecte de la Llei Wert no comença per una declaració explícita que consideri l'educació com un dret per a tots, des del nostre naixement a la  fi dels nostres dies. Aquest avantprojecte comença amb una frase que no pot amagar la instrumentalització de l'escola i dels instituts al servei de les necessitats productives. 

Aquest punt de partida és totalment contrari a una visió de l'educació com a dret de les persones a fer un procés propi de construcció de la pròpia identitat, de coneixements i valors com a ciutadans democràtics que podem pensar per nosaltres mateixos, i que pretenem emancipar-nos com a individus.

Aquest avantprojecte no fonamenta la seva visió de l'educació en una pràctica ètica. Des del nostre punt de vista l'educació pública ha de néixer de la consideració que el deure d’educar és inherent a la nostra espècie i que l'educació és l'acompanyament d'una llibertat emergent que és la promoció de la humanitat que hi ha en tota persona. 

Ni en la forma del tràmit d'aquest projecte, ni en el contingut no ens sembla que assumeixi la responsabilitat que tot col·lectiu té de considerar la relació del seu projecte democràtic amb la ciutadania que ha de poder construir el seu bé comú. 

En educació no té raó qui crida més fort ni qui dóna un cop de puny més ferm damunt la taula: té raó qui és més capaç de dialogar amb els altres, en un exercici de construcció de la pròpia identitat i d'una comunitat diversa. I en aquest terreny els mestres, professors i educadors en general estem molt ben preparats. Ho estem perquè portem fent-ho des de fa molts anys.  

Aquests són, al nostre entendre, els principis i els valors que ens han permès avançar en educació, i que correm el risc de…. anava a dir “perdre”, però no els perdrem. Els mestres i professors no ho consentirem.  No podem acceptar una llei que es posa a concretar aspectes molt detallats del currículum que de fet dificulta el desenvolupament de les diferències culturals i especificitats de cada territori. No les desenvolupa perquè no les veu com a valor sinó com a problema. No podem acceptar que les escoles i instituts no es construeixin al voltant d'equips docents cohesionats corresponsables del projecte educatiu propi. No podem acceptar una concepció d'avaluació que no cregui en l'educabilitat de tots, i que no confiï en les potencialitats de cada individu.

Fixeu-vos bé que diem “no podem” en lloc de “no volem”. No és un matís. Diem “no podem” perquè no ens és possible abandonar el nostre compromís com a acompanyants que som de nens i joves en el seu procés d'educació.  No podem tornar a treballar en una escola centralitzadora, homogeneïtzadora, seleccionadora. 

Per aquests motius, Sr Wert, li demanem que abandoni la seva proposta legislativa que pretén tornar a un model d'educació contra el qual hem lluitat tots aquests anys.

Marta Mata, una de les fundadores de Rosa Sensat, va ser una de les nostres mestres en aquesta lluita i ella deia que “els nens i joves han de saber que els mestres i les mestres som tan normals que fins i tot podem tenir una opció política o religiosa i no inculcar-la”. Sentim dir que no és el seu cas, senyor Ministre. En el seu text vostè exposa una ideologia molt clara i pretén imposar-la per llei. 

Acabem amb unes paraules d'un cantant valencià ja desaparegut, Ovidi Montllor, que deia: Els qui no volen que jo canti, parli i pensi en català, pretenen que jo no canti, ni parli, ni pensi".  

Cap comentari:

Publica un comentari