dimarts, 24 de maig de 2011

Indigneu-vos!


Des de fa tres o quatre mesos, sembla que més d’un milió i mig de francesos han fet córrer un llibret editat per Indigène, a Montpeller, dins la col•lecció “Ceux qui marchent contre le vent”. Ara també el tenim a l’abast en català i en castellà.

Ben segur que ja heu endevinat que ens referim a Indignez-vous!, un crit o toc d’alerta que Stéphane Hessel dirigeix al jovent europeu.  L’èxit del títol ha trobat un terreny més que abonat en la ciutadania, amb prou motius per indignar-se.

Hessel neix a Berlín el 1917; a partir dels set anys el trobem a París; als vint i pocs és mobilitzat, s’uneix a la Resistència i abans de poder celebrar els trenta la Gestapo l’engarjola a Buchenwald, d’on escapa pels pèls d’un tràgic final. Acabada la guerra esdevé diplomàtic i col•laborador de les Nacions Unides. Ben jove, el 1948, forma part de l’equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans; n’és el darrer supervivent.

Hessel diu avui als joves: “Mireu al vostre voltant, hi trobareu els fets que justifiquen la vostra indignació (...) Trobareu situacions concretes que us portaran a donar curs a una acció ciutadana forta. Busqueu i ho trobareu”. Hessel constata tant els progressos duts a bon terme i amb tantes lluites i sacrificis durant la segona meitat del segle XX, com la reculada de la primera dècada del segle XXI, en què l’imperi del diner mai no ha estat tan gran, insolent i egoista amb tots, imposant les lleis de la dictadura internacional dels mercats financers que amenacen la pau i la democràcia. Hessel diu a les joves generacions: “Agafeu el relleu, indigneu-vos! Resistiu!”.

Després de la lectura de la seixantena de pàgines, és d’esperar que una bona colla de mestres i professorat s’hagin sentit interpel•lats. El nostre ofici té molt a veure amb ensenyar i aprendre a mirar al nostre voltant, a comprendre el món i els seus conflictes amb tota la seva complexitat; té molt a veure amb la pedagogia de l’acció, personal i col•lectiva, tan amarada com sigui possible d’ètica i estètica. Tenim molt a dir, a fer i a ser amb relació a la pedagogia de la indignació i del compromís cívic que a qualsevol edat se’n deriva. Ras i curt: cal facilitar recursos al jovent perquè no es deixi prendre el pèl!
 
La indignació és un estat d’ànim que apareix classificat dins de la família d’emocions que encapçala la ira; i aquesta s’associa fàcilment a conductes agressives descontrolades. Però Hessel ens adreça un al•legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. La gestió de les emocions es pren en consideració en un tot integrat on entren en joc totes les potencialitats humanes. Cal aprendre a indignar-se i algú n’ha d’ensenyar. Més feina encara? No, ben mirat, educar ja porta implícit aquest aparent nou objectiu.

Educar sempre serà una qüestió de ceux qui marchent contre le vent! Gràcies, monsieur Hessel!

(Editorial de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR número 354 d'abril de 2011)  

Cap comentari:

Publica un comentari