En la que molt probablement sigui la darrera entrevista del pedagog argentí Juan Carlos Tedesco, ens deia que per innovar calen uns docents decidits i consistents i un esforç per sistematitzar i fonamentar la seva experiència. I afegia que no és una bona política incentivar solucions simples i miraculoses, perquè aquestes preteses solucions s’acosten més a la propaganda i a les modes que no pas als vertaders problemes, ni generalitzar les anomenades bones pràctiques, perquè no hi ha dues escoles iguals (ni les instal·lacions, ni els recursos, ni el professorat, ni els alumnes, ni les seves famílies, ni el seu entorn) i la bondat de la seves pràctiques rau justament en aprofitar les potencialitats dels seus actius i del seu context i en contrarestar les seves mancances i debilitats.
M’hi ha fet pensar la VII Jornada a+a+ d’Innovació Matemàtica, celebrada un cap de setmana del passat mes de maig a l’escola La Bòbila de Les Preses (Garrotxa), amb la participació de més de 300 professionals de l’educació, en un ambient d’extraordinària complicitat, amb un programa curull de tallers, amb unes ganes immenses d’aprendre, en un clima d’alegria encomanadís, ben allunyat de la queixa permanent, del victimisme castrador i del dubte sistemàtic.
El programa de la Jornada s’iniciava el divendres a la tarda amb uns tallers matemàtics per a pares i mares! L’endemà al matí els tallers (fins a 21) eren fets per mestres i per a mestres. I és que a+a+ és un grup de treball de Rosa Sensat, nascut l’any 2006 arran d’un curs de l’Escola d’Estiu conduït pel mestre i professor de Didàctica de les Matemàtiques Josep Callís. Ara, més que un grup de treball, és una constel·lació de grups de mestres d’educació infantil i primària (exactament vuit: Baix Montseny, Barcelonès/Baix Llobregat, Garrotxa-Osona, Gironès, Gironès/Selva, Maresme, Pla de l’Estany i Vallès Oriental), que funcionen autònomament, però que saben aprofitar la potencialitat del treball en xarxa i que es troben tots plegats un cop a l’any per compartir anhels i coneixement, per avançar plegats, per ensenyar i aprendre els uns dels altres.
Com ens ha recordat el mestre Antoni Poch, els grups de treball constitueixen amb tota probabilitat l’expressió més genuïna de la renovació pedagògica: els formen mestres en actiu, es troben, dialoguen i intercanvien per abordar, resoldre i millorar problemes i situacions de la seva pròpia pràctica, i ho fan voluntàriament i sistemàtica i apel·len permanentment als sabers científics per il·luminar i avaluar les seves hipòtesis, els seus projectes, les seves realitzacions. Són, mentre no es demostri el contrari, l’instrument més eficaç i més sedimentat de formació permanent del professorat; i l’indicador més veraç i més contrastat del compromís professional de la voluntat de transformació de l’escola i, a través d’ella –amb tota la comunitat educativa- també de la societat.
Així ho han escrit els mestres del grup a+a+ quan afirmen que els pilars que sostenen aquests grups són: el compromís de treballar alhora per la transformació personal, per la transformació de l’escola i per la transformació social; la voluntat de ser cada dia més competents en el domini de les matemàtiques i de la seva didàctica; i esdevenir un espai de reflexió i intercanvi pedagògic, social i cultural per estar al dia dels avenços científics de tota mena i per analitzar críticament l’educació i el món d’avui. Per això s’encomanen sense embuts als ideals de l’escola activa, en les pràctiques i en les reflexions dels seus impulsors, però també a pedagogs tan emblemàtics i diferents com Ferrer i Guàrdia i Paulo Freire.
Xavier Besalú
Aquest article d'opinnió es va publicar al Diari de la 52a Escola d'Estiu (04.07.2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada