dilluns, 31 de juliol de 2017

L'escola 4.0


T’adones que et fas gran el dia que entres al Mediamarkt i ets incapaç de desxifrar per a què serveixen la meitat dels aparells que s’hi venen a la secció d’electrònica. El dia que, encara al·lucinant amb la revolució que suposen les impressores 3D, llegeixes una entrevista a l’Eudald Carbonell (El Punt Avui del 19 d’abril de 2017) on parla d’impressores 4D i 5D, i et quedes de pedra quan explica que aquestes permetran imprimir persones. Imprimir persones!

T’adones que et fas gran i t’aterreix que el món avanci més de pressa del que ets capaç d’assimilar el dia que vas de viatge a París i reps un avís al mòbil que et recorda que hauries d’anar tirant cap a l’aeroport si no vols perdre l’avió; com ho sap el mòbil que vaig a París? El dia que t’espantes al veure nens de poc més d’un any fent anar el dit índex per la pantalla d’una tauleta amb la mateixa normalitat amb què fan la pipa. El dia que un amic t’explica que a la seva empresa de construcció de maquinària industrial són incapaços de trobar personal qualificat perquè els coneixements dels alumnes que acaben els estudis queden desfasats un cop travessen la porta de la universitat. 

Uau, deixeu-me agafar aire perquè tanta evolució em supera! 

Però no ens enganyem, jo també he pujat al carro de la revolució digital: em comunico per WhatsApp, estudio per internet, compro per internet, demano hora per renovar-me el DNI per internet i miro quin temps fa per internet. Aquesta revolució ha canviat els meus hàbits i la forma com em relaciono amb el món: ja no llegeixo els diaris de paper als bars, per exemple, perquè les no-tícies, d’un dia per l’altre, han quedat obsoletes. 

La web 4.0, que serà una realitat d’aquí quatre dies, permetrà construir xarxes neuronals artificials que s’aproximaran al funcionament del cervell humà. I, d’aquí quatre dies, inter-actuarem amb els mòbils i amb els ordinadors com si fossin persones humanes. És més: haurem emmagatzemat tanta informació personal a internet que els nostres aparells digitals ens coneixeran millor que ningú i ens oferiran contínuament solucions personalitzades a tot el que necessitem o desitgem. I tot això passarà d’aquí quatre dies! 

No cal dir que totes aquestes innovacions tecnològiques no han nascut a cap grup de recerca de cap universitat, sinó que han nas¬cut de la mà d’empresaris com el Sr. Zuckerberg, el Sr. Apple o el Sr. Google, amb uns propòsits lucratius clars.

Se l’ha batejat com la tercera revolució industrial, aquesta, la que ens situa a les portes d’un canvi d’era. I tot això passa mentre a les nostres escoles encara s’estan acabant d’instal·lar les pissarres digitals, encara es fan servir llibres de text, i encara es va a les aules d’informàtica. 

Però, com ha de ser l’Escola en un món 4.0?

Doncs no tinc una resposta clara al respecte. El que sí que tinc clar és que per als nens i nenes que omplen les aules avui, la vida sense internet és en blanc i negre (com ho era per a mi la infància dels meus pares que no tenien llum elèctrica a casa seva): amb internet han nascut, amb internet han crescut, i amb internet viuen i conviuen (com jo vaig néixer i créixer amb llum elèctrica). Per tant, no cal ensenyar-los a fer anar cap aparell digital, ells en saben força més que nosaltres, de fer-los anar, i tenen una capacitat bàrbara d’adaptar-se a cada nova actualització. 

Ara bé, recordem que aquestes innovacions han nascut d’interessos empresarials particulars. I si no s’ensenya als petis i joves (i als grans), a fer-ne un bon ús, seran les grans marques qui ho ensenyaran, però per aconseguir els seus propis objectius. 

De la mateixa manera que a les escoles es treballa l’educació per la salut, l’educació ambiental i l’educació emocional, és urgent començar a treballar l’educació digital: els alumnes han de saber què és la seva ombra digital i la seva reputació digital; han de saber que un sol tuit els pot portar als jutjats; que una foto enviada a la persona equivocada els pot destrossar la vida; han de saber que tenen uns drets digitals, com el dret a l’oblit (drets que encara estan a les beceroles); han de saber que existeixen unes normes SEO i que res passa per casualitat a internet; que darrere d’una Influencer hi ha una empresa i uns propòsits; que les ofertes de feina ja no es busquen, sinó que són elles que et troben si tens un bon perfil a Linkedin. 

Els hem d’ensenyar que a internet hi és tot i tot és possible, però no tot s’hi val: hem de lluitar contra el ciberassetjament, els jocs virals i macabres com La balena blava, i els tutorials al Youtube que ensenyen a autolesionar-se… 

Però tanmateix, a internet, a banda de riscos, també hi trobem oportunitats: tenim accés a tota la informació que es genera al món de forma instantània; tenim accés a plataformes que ens permeten desenvolupar i compartir la nostra creativitat de forma fàcil i assequible (blogs, canals de Youtube, webs…), podem crear projectes de forma comunitària, fer cam¬panyes de micromecenatge… Hi han plataformes per fer-ho pràcticament tot. 

No ens agrada fer-nos grans i ens aterreix que el món avanci més de pressa del que som capaços d’assimilar. Però, posem-hi perspectiva: cada revolució tecnològica genera uns excessos que cal corregir amb la lluita social. Ens cal protegir-nos i ens cal educar-nos per a aquest nou món, com ho vam fer en les revolucions passades. 

Que el món 4.0 no ens agafi desprevinguts. Que l’escola 4.0 estigui a l’altura. I que les autoritats competents ofereixin a les escoles, als mestres i als alumnes les eines necessàries (recursos humans i materials) per poder adaptar-nos i viure dignament en aquesta nova era que ens ha tocat.


Elena Montiel Bach 
Educadora social i pedagoga 
Aquest article ha estat publicat a la revista PERSPECTIVA ESCOLAR 394



Cap comentari:

Publica un comentari