Avaluació dels centres, avaluació dels docents

Un Acord del Govern de Catalunya de l’any 2012 va revisar els criteris per al reconeixement d’estadis docents –els sexennis– i va establir com a nou criteri la implicació en el millorament dels resultats del centre per aplicació als funcionaris docents dels resultats de l’avaluació del centre, i també pel resultat de l’avaluació voluntària de l’exercici docent. Aquest Acord, que havia passat molt desapercebut fins ara, aquest curs s’aplica per primera vegada.

Com era d’esperar, la translació de l’Acord a procediments i mecanismes d’avaluació concrets no ha estat senzilla: com es pot mesurar el grau de millora dels resultats d’un centre? Com es pot valorar la implicació d’un docent? Tots els centres han de ser valorats de la mateixa ma­nera i amb els mateixos instruments? Quina incidència estan tenint i tindran en el futur immediat a les escoles i instituts aquestes mesures impulsades pel Departament d’Ensenyament?

Pel que fa a l’avaluació de centres és imprescindible situar cada centre en el seu context, perquè tots són diferents, per poder analitzar quin és el valor afegit que aquella escola, aquell institut, proporciona als seus alumnes

Si l’avaluació és inherent al procés d’ensenyament i aprenentatge, i un instrument necessari per a la millora, com diem en parlar de l’avaluació de l’alumnat, també ho hauria de ser per als centres i per als docents. La qualitat docent, en tenim múltiples proves, és un dels factors clau en l’aprenentatge escolar. Tota professió exigent s’hauria de dotar de criteris d’avaluació de la tasca realitzada i de mecanismes de reflexió sobre la pròpia pràctica, que permetin diagnosticar punts forts i punts febles i aspectes amb marge de millora individual i col·lectiva.
 
Pel que fa a l’avaluació de centres és imprescindible situar cada centre en el seu context, perquè tots són diferents, per poder analitzar quin és el valor afegit que aquella escola, aquell institut, proporciona als seus alumnes. És clar que això no és mesurable únicament a través dels resultats d’unes proves estandarditzades i que cal atorgar el pes que es mereixen a d’altres dimensions i factors, tant interns com externs, però la prudència i la complexitat del procediment no haurien d’esdevenir un impediment insalvable.
 

 L’Acord a què hem fet referència atorga aquesta funció d’avaluació a uns agents externs als centres, la inspecció educativa. Però el procés quedaria incomplet si no es­devingués alhora un esforç d’autoavaluació, que fes reflexionar, debatre i prendre deci­sions als equips directius i als claustres de professors, a partir de preguntes pertinents i significatives, derivades d’aquella anàlisi i d’aquella mirada externa. Tot plegat hauria d’acabar amb un seguit de propostes de millora coherents i factibles, compartides i consensuades, que constituïssin el punt de partida de les actuacions futures.

Quins són els criteris per considerar que un mestre o un professor s’implica en el bon funcionament d’un centre i en els aprenentatges dels alumnes

A l’avaluació de centres que està aplicant el Departament d’Ensenyament se li ha de demanar que tingui en compte totes aques­tes condicions si realment busca la millora dels centres. Un dels aspectes més polè­mics d’aquesta Avaluació Anual de Centres (AVAC) és que finalitzi qualificant-los en una escala d’1 a 4 (nivell baix; mitjà-baix; mitjà-alt; i alt), de manera que només els docents dels centres que obtinguin un 3 o un 4 podran demanar l’avaluació per la implicació en la millora dels resultats. Serà difícil evitar que aquestes notes no serveixin per classificar i comparar els centres d’una mateixa zona o ciutat, tot i el compromís del Departament, amb les conseqüències indesitjables que se’n derivarien…
 
L’altra qüestió fonamental d’aquest procés és quins són els criteris per considerar que un mestre o un professor s’implica en el bon funcionament d’un centre i en els aprenentatges dels alumnes. El model que hi hagi darrere d’aquests criteris acabarà definint el perfil del docent, del centre i, en definitiva, de l’educació que volem.
 
De moment, els elements fets pú­blics pel Departament (compromís en el desplegament del Projecte Educatiu i en la seva aplicació, treball en equip, gestió del procés d’aprenentatge, avaluació dels aprenentatges de l’alumnat per millorar-los, desenvolupament professional i autoavalu­ació) semblen lògics i coherents: és difícil no estar d’acord amb un docent implicat amb el centre, que col·labora amb els com­panys, que treballa amb les famílies dels seus alumnes, que innova, que s’esforça a aconseguir que tots els seus alumnes millorin i aprenguin. Però, un cop més, el pas de l’enunciat a l’aplicació concreta (procediments, instruments, agents, etc.) és font de neguits i controvèrsies i és el que acabarà dictaminant si aquesta és l’avaluació que necessiten els centres i els docents catalans.
 
No hi ha hagut fins ara al nostre país una forma sistemàtica, objectiva i consensuada de reconèixer les escoles i instituts que aporten més valor afegit als seus alumnes; ni de reconèixer els docents més dedicats i implicats en aquesta funció. No estem segurs que aquesta iniciativa del Departa­ment d’Ensenyament sigui la fórmula més adequada, però val la pena intentar-ho i, un cop aplicada, revisar si el seu impacte es correspon efectivament als objectius pretesos. 
 
Editorial de Perspectiva Escolar 387 (Maig-Juny 2016)