dimecres, 20 de gener de 2016

Refugiats


Refugiats sirians a la frontera grega amb Macedònia (Reuters)


La crisi dels refugiats es presenta com una ocasió magnífica per veure quina Europa estem construint, quins són aquests suposats valors europeus, com podem bastir una Unió Europea més forta, més humana i més justa... 

No és un tema fàcil el dels refugiats... Però sí que és incontestable que ha d’entrar a les aules d’escoles i ins­tituts. No només perquè res del que afecta els humans ens és aliè, sinó perquè estem davant d’un fenomen, per desgràcia, no pas puntual i passatger, sinó permanent en el temps i extens en l’espai.

Es pot encarar des d’un idealisme angelical i descontex­tualitzat, des del pragmatisme més fred i cru o des d’una emocionalitat sincera i sentida. Però es pot abordar també des d’un racionalitat càlida, des d’una solidaritat reflexiva, activa i concreta.

L’asil, la protecció que un Estat dóna a una persona que hi ha entrat fugint de la persecució que pateix al seu país (a conseqüència de guerres o per motius polítics, ètnics o religiosos), és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans (article 14), i les persones que cerquen asil s’anomenen refugiats. Malauradament, no és un dret individual exigible, sinó que correspon als estats receptors la facultat d’atorgar-lo, de manera que el demandant d’asil pot ser rebutjat.

Les crisis humanitàries, els exilis forçats, deguts a per­secucions i guerres, no són gens estranyes
Sense anar massa lluny, encara és viu al nostre país l’exili republicà de 1939, en què més d’un milió de persones van haver de fugir de la persecució i la mort arran de la victòria del general Franco. Un exili, com els d’ara, amb camps de concentració, maltractaments, abusos, fam i mort... però també amb mostres palpables d’afecte i solidaritat. 


Ben actual és encara l’existència d’uns cinc milions de refugiats palestins, la població de refugiats més antiga del planeta, expulsats del seu país, ells i els seus descendents, arran de la creació de l’Estat d’Israel l’any 1948. En canvi, s’ha anat perdent el record de l’onada migratòria més gran de tots els temps, arran del procés de descolonització de l’imperi britànic a l’Índia, que va donar lloc a la forma­ció de dos estats, Índia i Pakistan (ara, a més, Bangla Desh), una autèntica neteja demogràfica per motius religiosos i polítics que ni Gandhi va poder impedir.

Sense cap ànim d’exhaustivitat, sí que val la pena ressenyar que la guerra dels Balcans, a l’antiga Iugoslàvia, i les ne­teges ètniques i religioses que s’hi van produir (especialment entre 1991-95), van provocar l’exili forçós de quatre mi­lions de persones, algunes de les quals avui resideixen a Catalunya. O la guerra de Síria, des de 2011, i encara ben viva, que ha expulsat del seu país més de quatre milions de persones, a part d’uns quants milions més de desplaçats dins del seu propi país...

A l’hora d’abordar aquesta qüestió a les aules seria força discutible fer-ho des de l’horror que provoquen, per exemple, foto­grafies com la d’Aylan Kurdi, el nen de tres anys mort en una platja turca... 

Els refugiats són, gairebé sempre, una conseqüència de les guerres o de les dictadures, i tant en unes com en les altres les armes i els diners, la violència i les desigualtats, hi tenen molt protagonisme. Hauria de ser una ocasió, doncs, d’educar per a la pau, d’analitzar unes relacions econòmiques injustes, que generen tensions, misèria i patiment per als uns i acumulacions insuportables, sovint en paradisos fiscals, per als altres.

Refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia. OGNEN TEOFILOVSKI / REUTERS
La Unió Europea fa una distinció normativa estricta entre el tractament que han de rebre els immigrants sense papers i els refugiats: als primers, en teoria, se’ls ha d’impedir l’entrada o expulsar; en canvi, als segons se’ls ha d’acollir i protegir. Però resulta que la distinció entre una migració aparentment voluntària (l’econòmica) i la migració forçada (els refugiats) no està tan clara i, si gratem una mica, en tots els casos hi podem trobar situacions de violència, d’inseguretat i de desigualtat...

I en relació amb la Unió Europea ens podem preguntar encara com és que s’ha mostrat tan inflexible amb el compliment del dèficit (vegi’s el cas de Grècia) i, en canvi, tan contemporitzadora amb països que, pel que fa als refugiats, han pres mesures tan clarament contràries als seus principis fundacionals (el cas més flagrant seria el d’Hongria)... La crisi dels refugiats es presenta com una ocasió magnífica per veure quina Europa estem construint, quins són aquests suposats valors europeus, com podem bastir una Unió Europea més forta, més humana i més justa...

També hi pot haver aproximacions més pro­peres i concretes. Alguns infants, algunes dones, també han de fugir de casa seva, perquè han estat maltractats, perquè han estat abandonats, i de casos d’aquests en podem trobar a qualsevol ciutat del nostre país. I infants, joves i adults que han hagut de deixar els seus països d’origen, en el fons en contra de la seva voluntat, també en tenim ben a prop. L’hospitalitat i la generositat tots tenim l’ocasió d’exercir-la amb els nostres propis veïns.

Revista Perspectiva Escolar 385

Cap comentari:

Publica un comentari