dijous, 31 d’octubre de 2013

De Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera


La gran acció, reacció, que s’ha produït des de l’inici de curs a les Illes en favor de l’escola pública des d’educació infantil fins a secundaria és un fet tan sorprenent com admirable. Per això considerem bàsic dedicar-hi aquesta plana editorial.

Perquè les polítiques que aplica el Govern balear són, amb petits matisos, les mateixes que s’apliquen arreu de l’Estat, deixant de banda com la LOMCE les aprofundirà i legitimarà.

Per tant, amb la crisi com a excusa, som testimonis de com progressiva o dràsticament es destrueixen les conquestes que lentament la democràcia havia incorporat al sistema educatiu i a la millora de l’educació pública.

El malestar és arreu, però també la por, una por que dificulta la reacció, que resulta per tant molt minoritària. Perquè des de la majoria dels governs s’actua amb una prepotència brutal i una demagògia si pot ser encara més gran. Provocant així que la democràcia, la democràcia real, es dilueixi, es freni o es paralitzi.

Era el mes d’abril quan una mestra menorquina, compromesa i lluitadora, deia desanimada: "Quan sortim al carrer som quatre moixos". A l’agost la mateixa mestra, amb la cara il·luminada d’esperança, participava en l’organització d’unes Jornades Pedagògiques, en les quals l’aforament dels espais va quedar petit. Els mestres i professors de tot Menorca es mostraven indignats per les darreres decisions de la Conselleria en relació amb les sancions i amb l’ara famós decret de les TIL. En realitat les TIL han sigut la gota que ha fet vessar el got, tant per la forma com pel fons, dues qüestions rellevants en educació.

I així, d’una manera impensable, una gent reconeguda com a tranquil·la i caracteritzada per la calma, s’alça contra tants despropòsits, i han deixat tothom bocabadat, tant per la forma com han actuat, com pel fons del que defensen.
 
La seva és una acció sense precedents a les Illes, i està tenint un gran protagonisme als mitjans, tot i que aquests recullen només part del que allí està passant.

Però la grandesa del que passa a totes i cada una de les Illes és de gran profunditat i abast. Tal com explica una mestra mallorquina, «sembla que les Illes es despertin. Vagis per on vagis veus camisetes verdes. S’estan fent actes per omplir les caixes de resistència: concerts, recitals, tallers, jornades... Als mestres ens regalen productes als mercats, ens fan descompte a les botigues... A una de les manifestacions vaig veure un jovenet amb una pancarta que deia: "Gràcies mestres, per defensar la  nostra educació". Amb aquest ambient de carrer sembla difícil que el Govern es pugui sortir amb la seva».

La irracionalitat domina les accions de governs. Qui pot pensar que es podrà aprendre una nova llengua sense la preparació prèvia necessària, que requereix temps? I a més, amb aquest despropòsit es vol alhora marginar o eliminar la llengua que el poble estima, perquè és la seva, perquè és el seu tresor més preuat, la seva manera de veure i comprendre el món. Només la barbàrie pot perseguir aquest propòsit. No ho va aconseguir el feixisme i ara tampoc podran; l’autoritarisme és incompatible amb la democràcia.

Editorial de la revista In-fan-ci-a 195

Cap comentari:

Publica un comentari