dimecres, 8 de maig de 2013

L’atur juvenil: xacra de la societat actual



Sona el despertador, com cada dilluns, a dos quarts de set del matí. La Maria ja estava desperta repassant, mentalment, les tasques més rellevants de la setmana: a part de les classes i les reunions de l’equip docent de nivell i del departament, recorda que té les entrevistes amb les famílies de l’Adrià i l’Eva per valorar com rutlla aquest segon trimestre, la reunió de la comissió de men¬jador per acabar d’adjudicar els ajuts dels serveis socials a les famílies que s’han quedat sense beca, la reunió amb l’Ajuntament per repartir les lectures de treballs de recerca i escollir els millors per a la mostra d’enguany i, finalment, l’activitat estrella de la setmana, les jornades d’orientació en les quals s’organitzen diverses activitats –conferències, visites, taules rodones amb exalumnes– al voltant de les possibilitats futures quant a estudis, pro¬fessions, inserció laboral... 

La Maria salta del llit, posa la ràdio d’esma i va directa cap a la dutxa. Aquest moment li serveix per assabentar-se de les principals notícies del dia. L’aigua era calenta, però ella queda glaçada quan el locutor dóna les darreres dades de l’Enquesta de població activa (EPA). Les dades són clares: la taxa d’atur entre els joves de 16 a 24 anys és del 52,14% i, d’aquesta manera, arriba a un màxim històric. L’atur de llarga durada per a joves d’entre 16 i 29 anys és del 18,2% i deixa de ser un fenomen exclusiu dels majors de 45 anys. D’altra banda, només el 16,5% dels joves que estan a l’atur reben algun tipus de subsidi o prestació... Les dades sobre atur juvenil són dramàti¬ques, però la dada sobre ocupació entre joves menors de 25 anys encara és més esfereïdora: només el 18,41% dels joves treballa. 

La Maria prou que coneix aquesta realitat perquè, pel contacte amb les famílies, sap que moltes tenen els fills grans, a casa, sense treballar, però quan el problema es quantifica, com és el cas de la notícia, quan t’adones que un de cada dos joves no té feina i que els pocs que treballen ho fan temporalment, a precari i amb uns salaris que fan del mileurisme una utopia del passat, veus amb tota la cruesa la dimensió i l’abast del problema. D’altra banda, l’anàlisi de la realitat va més enllà de les dades periòdiques de l’EPA, i és que aquestes dades ens diuen que el treball avui ha deixat de ser el principal meca¬nisme d’integració social per als joves, de manera que, a més de l’increment dels nivells d’ansietat, de culpabilització i de vergonya, hi ha el risc evident de caure en l’exclusió social. 

Durant el trajecte cap a l’escola, la Maria es fa moltes preguntes: quin sentit té fer jornades d’orientació amb l’alumnat si estan abocats a l’atur? Quines expectati¬ves podem generar-los? Quin valor té la formació en aquest context? Com podem explicar-los que a la generació més ben preparada de la història del nostre país, l’únic que els actuals governs els ofereixen és emigrar? O convertir-se en emprenedors, en empresaris de si mateixos –sense capital o amb el capital familiar– per competir, sols, en una jungla on els drets laborals cotitzen cada dia més a la baixa? 

Tanmateix, al passar pel llindar de la porta de l’escola i veure les cares il•luminades dels nois i les noies, les seves ganes de viure, a la Maria se li esvaeixen tots els dubtes: el que cal és evitar que els joves tinguin la temptació de sortir del sistema educatiu, fomentar el seu esperit crític i el seu ferm compromís amb la societat on els ha tocat viure, i ajudar-los a comprendre que, a pesar de tot, el futur no està escrit i que ells són els únics sobirans de les seves vides. En definitiva, tal com recomanava Zygmunt Bauman a la darrera conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’única solució és arromangar-se per canviar la situació. Des de tots els fronts: l’individual, el familiar, el social i, per descomptat, també des de les escoles i els instituts. 
Editorial de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR 369

Cap comentari:

Publica un comentari