La crisi econòmica que estem vivint d’uns anys ençà no només sembla que no tingui solució immediata sinó que, a més, es va agreujant amb l’aparició de nous problemes que afecten greument la cohesió social i la convivència democràtica.
La corrupció és, per les seves possibles repercussions, probablement el pitjor de tots aquestes problemes. Atempta contra les regles de joc del sistema democràtic i els principis que emanen dels drets humans, i, a la crisi econòmica, hi afegeix una crisi política i una crisi moral.
Com afecta aquesta situació l’escola? Quines repercussions té tot plegat en l’educació dels nostres nens i nenes, de la nostra joventut? Com podem des de l’escola encomanar un sistema de valors democràtics, basats en el pluralisme, el compliment dels drets humans, la dignitat humana i la justícia social?
No tenim la resposta, però el que sí sabem és que l’escola no pot amagar el cap sota l’ala. Ha de fer front a la situació i ha d’ajudar l’alumnat a saber què passa, per què passa el que passa i què podem fer per evitar que el que passa es repeteixi. Infants, adolescents i joves saben de l’existència de desnonaments, d’aturats, de preferents, de corrupcions de tota mena. Alguns fins i tot és possible que hagin viscut de prop alguna de les conseqüències d’aquestes situacions. Les informacions són arreu excepte en el currículum oficial i en els textos escolars. Hi poden ser? Poden ser presents en el currículum i en l’ensenyament els problemes socials, les qüestions socialment vives, les informacions que minut a minut difonen els mitjans de comunicació?
Aquesta era, com és sabut, una de les finalitats de l’Educació per a la ciutadania. I hauria de ser també una de les finalitats de la competència social i ciutadana. Els nens i les nenes, els nois i les noies han de saber on són, com és la societat on estan inserits i per què és com és. Han de saber que no necessàriament ha de ser així. I que és possible canviar-la. Han de saber que poden participar en la construcció d’un futur on els problemes del present siguin només un record del passat. I han d’estar preparats per poder comprendre i participar d’alguna manera, des de l’escola, en tots els esdeveniments i àmbits que afecten les persones, tant si són lluny com si són a prop.
La democràcia no és ni de bon tros un sistema polític perfecte. Però de tots els sistemes coneguts és el que més clarament permet a la ciutadania participar en la construcció del seu futur i prendre mesures per resoldre els problemes que es generen al seu interior.
Cal ensenyar als nens i a les nenes, als nois i a les noies el sentit, l’origen i l’evolució de la democràcia. Cal mostrar-los l’origen de l’actual crisi econòmica i de la corrupció política. Han de saber que ni una cosa ni l’altra són una conseqüència de la democràcia per més que alguns mitjans de comunicació les hi associïn. Enfront dels règims autoritaris, personalistes o dictatorials, on la corrupció forma part del sistema polític i es converteix en endèmica, la democràcia pot i ha de vacunar-se contra la corrupció, ha de buscar remeis per guarir-se quan la malaltia s’estén i ha de fer justícia per garantir la més gran cohesió social possible.
Aquí hi ha un repte important per a les escoles i els instituts: el d’estar a l’avantguarda per fer una societat molt més democràtica i socialment més justa.
(Editorial del número 368 de Perspectiva Escolar -Març/Abril 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada