dimecres, 7 de novembre de 2012

És cansament o desànim?


El 2012 que ara finalitza coincideix amb un inici de curs molt dur, extremadament dur per als mestres i les famílies dels infants d’educació infantil, i molt especialment dels més petits de tres anys.

L’anomenada crisi ha estat l’excusa o l’instrument per acabar amb les encara escasses conquestes quotidianes per a l’educació infantil. Seria erroni negar el que s’ha conquerit amb tant d’esforç i lluita sostinguda perquè avui l’educació infantil sigui la primera etapa del Sistema Educatiu, perquè tots els infants de 3 a 6 anys estiguin escolaritzats, perquè l’oferta per als infants de 0 a 3 anys superi amb escreix els acords de Lisboa, perquè amb el Pla Bolonya els estudis de mestre siguin equivalents a una llicenciatura.

També seria erroni negar que caldria estar satisfet amb les grans declaracions dels textos legislatius i amb les qüestions estrictament quantitatives o estadístiques. Què passa, doncs, aquests final d’any, que hi ha tant de desànim? És molt senzill. El fet és que també seria un error negar l’altra cara de la realitat, la del dia a dia a l’escola, que és on la crisi, sense canviar lleis, les ignora, aplicant unes polítiques devastadores que afecten directament la quotidianitat dels més petits: amb més infants per grup, amb menys mestres, amb més quotes, amb menys beques de menjador, amb més esforç dels mestres i les famílies, amb menys respecte cap als infants d’aquestes edats.

I és aquesta quasi invisible o imperceptible combinatòria del més per menys, el que fa que siguin molts els mestres d’infantil que es senten cansats o desanimats. Perquè, sobretot els que més s’exigeixen, s’entristeixen quan veuen que se’ls fa impossible respondre a tots i cada un dels infants.

Com la por, el cansament o el desànim contribueixen a baixar la guàrdia i  paralitzen, i és per tant comprensible que la reiterada crida feta des d’aquesta plana per al 7 de novembre en defensa d’una educació pública i de qualitat, hagi tingut una resposta minsa. Que hagi fracassat una proposta és poc rellevant. El que és realment rellevant és que no ens podem permetre defallir; ara com sempre, o més que mai, calen mestres forts, tossuts i combatius per defensar el dret dels infants a una educació infantil de qualitat, amb l’ànim, el coratge, l’entusiasme, la passió que encomana la vitalitat dels infants, on segur que retrobarem l’esperança.


(Editorial de la revista Infància 189)

Cap comentari:

Publica un comentari