dimecres, 16 de maig de 2012

Som més i més forts



L'escenari en què ens tenen immersos és, com a mínim, inquietant: s’ha passat de l’apoteosi barroca del diner a la catarsi de les retallades. Si la primera va tenir com a protagonistes uns pocs, la segona recau sobre tots, i molt especialment sobre els més febles, que veuen com se’ls roben els drets que tant havia costat de conquerir.

Irracionalitat i injustícia defineixen les propostes que el ministre Wert ha anunciat per a l’educació. Irracionalitat perquè la majoria o bé són competència de la Generalitat de Catalunya, o bé requeriran canviar la LOE. I la llei es podrà canviar gràcies a la majoria absoluta que té el partit del govern de Madrid, però el procés de tramitació dels canvis no serà ràpid. Injustícia perquè és el camí directe per destruir la qualitat que s'havia conquerit. Quan es constata la inconsistència de les mesures anunciades, no podem deixar de preguntar-nos què es proposen: generar més angoixa, més desànim, més por, més ràbia, més frustració, més malestar?, o pretenen que tirem la tovallola?

Nosaltres diem NO!

El 21 d’abril vàrem fer una visita d’estudi a Valls, una població que compta amb uns 25.000 habitants, dels quals un 16% són immigrants, una realitat molt comuna a pobles i ciutats del país. A la visita hi varen participar unes cent trenta mestres d’educació infantil, algunes velles conegudes, altres molt joves que venien per primer cop; totes elles compartien l’interès i l’entusiasme pel que veien i pel que es parlava.

Dues escoles bressol i un parvulari obrien les portes un dissabte al matí per ensenyar i explicar el que feien, quina és la seva pedagogia, quines són les seves necessitats, il•lusions i reptes. L’escola pública que acull el parvulari té més de 75 anys, és una de les moltes escoles creades en el període de la Segona República, situada al cor de la ciutat. El 85% dels infants de l’escola pertanyen a famílies immigrants, i la feina dels seus mestres és excepcional, tant en l'aspecte pedagògic com social.

Les escoles bressol municipals comparteixen una llarga història de resistència al franquisme, van ser creades per mestres i famílies per recuperar la dignitat de l’escola que la dictadura havia matat, i ambdues comparteixen un projecte pedagògic que creix cada dia, amb reflexió i renovació constant.

Tenim la certesa que arreu podem trobar realitats com la de Valls, tots nosaltres vivim o coneixem escoles infantils que no defalleixen, que mantenen el compromís amb els infants i les famílies, i és per això que ens cal dir “no”, perquè sabem que l’educació té un tresor amagat a dins i ni les males notícies, ni les polítiques salvatges han d'aconseguir fer caure tot el que s’ha construït, perquè som més i més forts del que ells pensen i volen.

Editorial de la revista In-fàn-ci-a 186 

Cap comentari:

Publica un comentari