divendres, 16 de març de 2012

Què fa Magisteri per ensenyar a continuar aprenent?


“Ningú no pot continuar ensenyant si no és capaç de continuar aprenent.”
        Philippe Meirieu (conferència presentada a l’Escola d’Estiu 2011)


En els darrers anys Magisteri ha estat una de les carreres més demanades. Estudiar Magisteri era una molt bona opció per als joves, ja que any rere any vèiem créixer l’oferta de places. Les universitats, conscients d’aquest mercat de treball tan voraç, anaven formant mestres per satisfer aquesta demanda.

Com és ben sabut, la justificació politicoeducativa de l’adopció dels graus deguda a la necessària convergència europea és habilitar l’estudiant per entrar en el mercat de treball, avui tan castigat. El canvi més important que assumeix l’adopció del Grau de Mestre és el de vetllar per l’adquisició d’un grapat de “competències professionals” que constitueixen l’eix vertebrador dels nous plans d’estudi. Veiem que l’augment de crèdits assignats a les pràctiques és la novetat estrella. Les pràctiques realitzades a les escoles seran molt més llargues que les de plans anteriors. 
 
L’objectiu és apropar les teories rebudes a les aules universitàries a l’experiència viscuda a l’aula escolar. Salvant la diferència enganyosa entre teoria i pràctica, que magistralment denuncia Meirieu, mireu la conferència citada a l’inici. Si més no els estudiants podran experimentar amb tota la seva complexitat com s’escenifica l’aventura del coneixement que mestres i alumnes porten a terme cada dia.

La pregunta que ens formulem, però, és: què passa amb la resta de programes i activitats del nou Magisteri? Hi ha canvis substancials que incorporin nous reptes a la carrera acadèmica dels futurs mestres per assegurar que  el seu magisteri mantindrà viu el  desig i la curiositat personals per aprendre al llarg de tota la vida, sense obviar l’interès per la vida dels infants i adolescents?

Creiem que la reforma no es planteja crear les condicions perquè els futurs mestres adquireixin l’hàbit de ser actius en algunes pràctiques tan fonamentals i a l’hora tan difícilment avaluables com és l’exercici permanent de la lectura de diaris, obres literàries, revistes de divulgació científica, textos en diferents llengües; la creació de projectes professionals propis i col·lectius; la participació en debats educatius, polítics, ciutadans i ètics; la presència activa en conferències, en seminaris de formació, jornades o congressos tant al llarg del curs com a l’estiu, mantenint i alimentant la curiositat per diferents àrees de coneixement; l’interès pels espais culturals públics, museus, galeries, teatre, cinema,  per la vida comunitària...

Sospitem que la reforma de magisteri no es planteja la formació humanística dels que seran responsables de fer estimar als infants la cultura. Sospitem que la formació inicial de veritables intel·lectuals (que és el que un bon mestre ha de ser), encara queda lluny dels objectius establerts en els títols de grau.

2 comentaris:

  1. Suggereixo qui envieu l'escrit a l'actual equip deganal de la Facultat de Formació del Professorat de la UB

    ResponSuprimeix
  2. Sóc estudiant de 3r de Grau d’Educació Infantil al Campus Terres de l’EBRE de la URV, i durant aquests cursos he llegit diaris, revistes de divulgació científica; he creat projectes en grup i de vegades l’hem implementat a les escoles; he participat en algun debat educatiu; he assistit a alguna conferència, a jornades de formació durant el curs i també a algun curs d’estiu organitzat per la meua Universitat; he visitat museus, centres d’interpretació; he col•laborat amb les escoles fora del període de pràcticum, ....
    Crec que la Universitat, ens dóna recursos per formar-nos humanísticament, possiblement el fet de ser poc alumnat a les aules (45), ho facilita. El/la professor/a és algú proper a l’alumne/a.
    Ara bé, si volem continuar la nostra formació fora de la Universitat, de vegades trobem certs impediments. Caldria que puguem tenir facilitat per poder apuntar-nos a cursos o jornades de formació permanent per a el professorat, com per exemple els que organitzen els CRP que són gratuïts, i als que com a estudiants no podem accedir.
    La formació de mestres ha de ser molt més assequible i propera a l’alumnat (dins i fora de les aules) per a que aquest pugui anar adquirint el gust per continuar aprenent. I com l’aprenentatge de l’infant, ha de ser significativa, que vegi que li pot servir per la seua vida, en aquest cas professional. Tothom ens ha de considerar mestr@s des del primer moment, obrir-nos les portes i oferir-nos el millor tant sol així podrem aprendre!

    ResponSuprimeix