dijous, 1 de març de 2012

La nostra imatge social


Primer, fa poc més d’un any, va ser un suplement setmanal d’un diari en català qui va començar a parlar dels mestres de manera massiva i regular. Representava tota una novetat en el panorama de la premsa diària escrita en la nostra llengua. Després va venir un cicle de conferències amb mestres i per­sonalitats socials de reconegut prestigi al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per reflexionar sobre la tasca do­cent. I recentment la televisió pública del país està emetent un programa en prime time, el vespre dels dimarts, sobre el professorat, signe definitiu que no som davant de fets aïllats sinó d’un fenomen social: per fi s’ha normalitzat la presència positiva dels educadors dels nostres infants i joves de manera generalitzada.

Sembla, doncs, que la vella reivindicació dels mestres de ser més coneguts i, sobretot, més reconeguts, ha agafat embran­zida en els darrers temps i ha anat forjant productes des dels quals podem sentir la complicitat d’una societat que ens dóna veu fora de l’aula. Ningú podrà dir que parlar dels mestres, de la seva formació inicial, de les seves dificultats actuals, és un tema menor. A Catalunya som més de 80.000 professionals que dediquem la nostra vida laboral —i personal, en la majoria dels casos— a educar els infants i joves de la nostra societat, i de la qualitat de la nostra feina depèn la creació d’espais rics en estímuls per a l’aprenentatge.

Cap comentari:

Publica un comentari