dissabte, 17 de març de 2018

Sobre les portes obertes

El curs 2018-2019 entraran a les escoles d’infantil i primària els infants nascuts el 2016. L’Institut d’Estadística de Catalunya informa que la taxa de natalitat va ser de 9,2 (naixements per cada 1.000 habitants), amb un  descens de tres i quatre punts en relació amb el 2015 i el 2014 respectivament, lluny del 12,8 del 2008 a Catalunya i del 10 de mitjana a la Unió Europea al 2016.  

Aquesta dada podria ser una magnífica oportunitat per millorar les condicions d’acolliment i acompanyament dels infants a les nostres escoles. Mantenir grups amb ràtios més baixes afavoreix una acollida de més qualitat per a cada infant, per al grup i per a les famílies. 

Ara bé, la realitat és que aquests indicadors representen un perill que pot acabar produint tancament de grups d’infants al segon cicle d’educació infantil i, si hem de fer cas del que ha passat els darrers anys, ens temem que l’escola pública serà qui es veurà més perjudicada per aquests possibles tancaments de grups. És un temor del tot justificat pel fet que estem parlant d’inversió en educació i ja sabem que a Catalunya, en aquesta matèria, estem a la cua d’Europa, lluny també del compromís de la lec d’igualar la mitjana del percentatge de pib europeu l’any 2017 en matèria d’educació. 

Davant d’aquest fet és quan, a final de febrer i principi de març, comença la despietada lluita per enlluernar les famílies amb les virtuts dels projectes educatius que singularitzen les escoles, des de diferents modalitats: portes obertes –des de reunions puntuals a tot un dissabte de visita guiada i xerrades per l’escola–, entrevistes individualitzades o de grup, reserves en hores convingudes segons les necessitats de les famílies amb un atraient formulari, vídeos testimonials de mestres, exalumnes i famílies,... Sense oblidar les etiquetes que, mediàticament i en graus diversos, s’han incorporat al vocabulari de les famílies que han de triar escola per als fills: innovació, anglès, tecnologia, barracons, activitats extraescolars, educació emocional, intel·ligències múltiples, inclusió… 


Tot per l’efecte de seduir i enlluernar els «clients», creant competència entre equips que han de fomentar acords i han de treballar conjuntament dins de xarxes comunitàries. Una pena. Però l’escola no és aquest espectacle, no es pot valorar amb la impressió d’un instant. Es fa molt difícil saber en unes poques hores com es viu i conviu en aquells espais, quin és el compromís de l’equip de mestres que reben, acompanyen i atenen cada dia els infants, com s’entén la relació entre ensenyar i aprendre, com els més petits creixeran amb autonomia, creativitat i harmonia i construiran lentament els seus projectes vitals. 

Una escola ha de ser honesta en els seus principis, lliure en les seves creences, respectuosa individualment i compromesa socialment. Les famílies tenen el dret de contribuir a la construcció del teixit educatiu que, curs rere curs, formarà els ciutadans honestos, lliures, respectuosos i compromesos que tots desitgem. I el deure de participar en l’escola que és i que creix.

Editorial de la revista Infància 221

1 comentari: