dijous, 6 de març de 2014

L’educació infantil és un dilema de competències?




Enguany entra en vigor la Llei de règim local i s’inicia el compte enrere perquè les comunitats autònomes vagin assumint gradualment serveis que ara presten els ajuntaments. Dins del catàleg de competències que es posen en qüestió s’hi troben les desenvolupades a les conselleries d’educació, i per tant, les escoles infantils i altres serveis per a la primera infància. Som molts el que intuïm que un gran nombre d’aquests serveis que el Govern anomena d’«impropis» es perdran pel camí o passaran a mans privades amb cost per als usuaris.

Volem destacar dos aspectes en aquest procés de «racionalització» que influeixen de manera clarament negativa en la vida dels ciutadans més joves i les seves famílies: l’estandardització de costos i l’homogeneïtzació de centres.

Si bé les comunitats tenen l’alternativa de delegar el servei en la diputació o l’ajuntament, hauran de pagar per fer-ho. Els ajuntaments hauran de publicar cada any el cost efectiu dels serveis que presten. Aquest exercici de transparència és saludable, però segurament els mateixos motius que fan que aquestes mesures no es posin en funcionament amb els serveis que presten les comunitats autònomes –per les diferències de tota mena entre unes i altres, que desvirtuen la comparació en termes homogenis– són predicables per als municipis.

Un aspecte preocupant és el càlcul del cost del servei. Quins criteris s’utilitzaran per mesurar la qualitat dels centres educatius? Quines recerques serviran de base per prendre decisions econòmiques? Com es posen en concordança el cost del servei i els criteris de qualitat? Una altra conseqüència és la tendència a la homogeneïtat dels serveis proposats: centres que acullin el primer cicle.

Des de l’inici dels ajuntaments democràtics, aquest país s’ha enriquit amb les iniciatives que han anat sorgint a les administracions locals com a ens propers als ciutadans i que oferien respostes adaptades a les diferents necessitats, organitzant i posant en funcionament experiències innovadores tant en l’organització, en la diversitat de l’oferta de serveis, de les metodologies, com en el ventall d’edats, tant per als infants de 0 a 3 anys com per als de 3 a 6... Com podran sobreviure ara les experiències de 0 a 6? Què passarà amb altres propostes que no responguin al concepte de centres de primer cicle...?

Arriba el moment de començar a aplicar la llei ple de dubtes i incògnites. És hora de començar a pensar en els impactes reals, els possibles i els futurs. S’està tocant el model públic d’educació infantil.

Cap comentari:

Publica un comentari