dimecres, 5 de setembre de 2012

Avançant cap al passat

Ja tenim nom: LOMCE. Recupera el denominador de la “seva” predecessora, i se li introdueix el tema de la “millora” per desmarcar-se’n, en un gest de no voler repetir la història. Les línies bàsiques de la nova llei aniran pel camí exacte, ja traçat a les compareixences parlamentàries, del ministre tauròmac. Cap sorpresa ara com ara. Es vol construir un sistema educatiu que estigui al servei de les enquestes internacionals d’avaluació del rendiment dels estudiants, i s’impulsen mesures perquè la “nació” (la seva) quedi en els primers llocs del rànquing mundial.

El més preocupant de tot, però, és constatar com decisions de naturalesa tecnològica acaben contaminades per raons ideològiques, una actitud que no fa cap favor a l’autèntica qualitat educativa. A hores d’ara, no és necessari discutir gaire que l’avaluació òptima per a l’aprenentatge és la que es fa un mateix, la que fa un amb els altres, la dels processos, la que té aspectes qualitatius com a elements de referència. En canvi, aquest corrent conservador de l’educació prioritza una avaluació de resultats a partir de proves estandarditzades com a mesura clau a tenir en compte.

També resulta sobrer remarcar la idea que els alumnes aprenen més i millor si els continguts de l’aprenentatge són escollits en bona part per ells, si connecten amb el seu món vital, si el treball dels continguts es realitza a través de l’acció.

Tanmateix, aquest corrent conservador vol posar èmfasi en els continguts acadèmics relacionats amb disciplines científiques, orientant tot el sistema com un preparatori dels estudis universitaris. El més sorprenent de tot, però, és constatar la desvinculació de la realitat que alguns membres d’aquest entorn educatiu, ara dominant al govern espanyol, realitzen sense cap mena de pudor. Ens referim a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la qual, recentment, va fer un elogi nostàlgic, sense cap mena de pudor... del batxillerat del segle XIX de Bismarck com a solució als nostres problemes educatius!

Vénen temps pitjors, farcits de mesures educatives que ens posaran els pèls de punta. I la resposta que hem de donar les persones que creiem en una educació lliure i emancipadora és la insubmissió educativa. Hem de seguir fent la nostra, fent cas omís a les bestieses que ens proposen. Hem d’adaptar el sistema que volen construir a la nostra manera de fer, i no a la inversa. Perquè ens hi juguem molt, i algú ha de ser responsable al capdavall, i ho hem de ser nosaltres, de manera que la seva gran idea de sistema educatiu acabi en simples retalls de premsa.

Cap comentari:

Publica un comentari