dijous, 12 de gener de 2012

LA POR


Que estem immersos en una gravíssima crisi econòmica, avui ningú no gosa  negar-ho, perquè, en major o menor mesura, tots la vivim. I tenim dues certeses a l'entorn d'aquesta crisi: la primera, que no en som responsables, tot i que en patim les conseqüències, i la segona, que la crisi econòmica no està sola en el panorama general, està acompanyada d’una crisi tant o més preocupant, la que fa emergir el sentiments més cavernícoles i reaccionaris de la nostra espècie, una crisi destructora del llarg procés d’humanització.

La gran responsable d’aquest cataclisme, des del nostre punt de vista, és la por, una por irracional fomentada dia a dia amb els “missatges soroll” que rebem per tots els canals que ens informen i que no ens permeten contrastar, comparar i formar-nos una opinió pròpia.

Ens dibuixen una realitat que vol empènyer al desànim, a la impotència, a l’abandó, a la paralització, al silenci, perquè esdevinguem així espectadors passius de la terrible destrucció de les grans conquestes socials del segle XX.

Però no ens volem mantenir indiferents davant d'aquest panorama, i per aquesta raó, des de la revista Infància, fem una doble crida:

La primera, a resistir, conscients que la catarsi afecta també l’educació dels més petits i que amb l’excusa de la crisi es reclamarà una mal anomenada “austeritat”: amb increment de ràtios, amb reducció de professionals i amb augments de quotes, unes mesures que afectaran la vida quotidiana dels infants de 0 a 6 anys. És en aquesta situació que, com a mestres, tenim el deure de resistir. Però resistir en cap cas vol dir acceptar; entenem per resistir en aquest context advers, seguir donant el millor de nosaltres perquè l’adversitat no afecti els infants. 

La segona, a lluitar, plantar cara, treballar junts amb tota la societat que se sent, com nosaltres, enganyada, manipulada, intoxicada i amb grans dificultats, per construir plegats un criteri propi sobre el que realment passa, que permeti reclamar el que és just i deixar clar que no estem disposats a renunciar-hi.

Per tant, aquest any que ara comença caldrà treballar doblement, resistint davant les polítiques que dificultaran la pedagogia que els infants mereixen i que la nostra professionalitat ens exigeix, i sent la veu que denuncia sistemàticament les repercussions que les polítiques tenen per a l’educació dels més petits i la justícia social. Es tracta, per tant, de lluitar junts contra la por, com la nostra arma més potent.

Editorial de la revista In-fàn-cia 184.

Cap comentari:

Publica un comentari