dilluns, 7 de novembre del 2011

Obrint la porta de l’escola

Ens llevem amb notícies a la ràdio que ens expliquen com Grècia acomiada 30.000 funcionaris i està al límit de la sortida de la zona euro. També ens donen dades sobre la pobresa a Catalunya (una de cada cinc persones), i algun frívol continua atiant el foc de l’anticatalanisme qüestionant el català a l’escola.

Agafem el transport públic per anar a l’escola, i al diari llegim que el problema de la fam a la Banya d’Àfrica no es resol, i que les borses pugen i baixen, a cop d’especulació, talment com una muntanya russa. Per alleugerir-ho tot una mica, anem a les pàgines d’esports i ens entretenim una mica amb el xou mediàtic entre entrenadors i directius de futbol, que eclipsa l’autèntic joc.

Arribem a l’escola. Som conscients que hi ha famílies que pateixen, que tenen problemes econòmics i ja no deixen els fills al menjador, ni tampoc els apunten a les activitats extraescolars. També hi ha famílies que no confien en l’escola, en els mestres, en el model educatiu que els proposem, i sovint sentim la incomprensió del qui està molt acompanyat però treballa en solitari.

A la tarda, després de la feina, ens trobem amb la família per mirar de resoldre la situació de crisi d’un dels membres (un germà, un cosí), que s’ha quedat a l’atur amb hipoteca, criatures i mil obligacions, i que no sap com sortir-se’n. Entre tots ajudem, econòmicament, però també emocionalment, i és que sovint oblidem que darrere d’un aturat hi ha una persona que necessita molt suport afectiu per no enfonsar-se.

I al vespre sopem amb les notícies, on ens parlen de revolucions àrabs que no es rematen, i de les borses un altre cop, i de Grècia, i de conflictes. Anem a dormir amb una sensació de viure una època estranya de grans incerteses i inestabilitats, esgotats i un xic atemorits, ja que tot apunta que som al bell mig del túnel i que la llum del final costa molt de veure.

Hem de descansar, però, i fer un exercici de pensar en positiu, de mirar de cobrir almenys la part que ens correspon amb fermesa duent a terme la nostra tasca educadora amb qualitat, pensant en cada infant que tenim a l’aula. Perquè l’endemà, a les nou del matí, haurem de ser un cop més, amb la dignitat de sempre, obrint la porta de l’escola.


Editoria del número 358 de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada