Menja llibres o com afavorir el gust per la lectura dels més petits

Una voluntària del projecte amb un nen a la biblioteca José Barbero (Barcelona). Foto: Amàlia Ramoneda

Des que els humans vam tenir necessitat de deixar constància de com fèiem les transaccions comercials vam començar a utilitzar codis xifrats que posteriorment calia desxifrar.

Aquest va ser l’inici d’un procés apassionant, un procés que ens ha portat fins a l’actualitat, un procés que va des de les tauletes de pedra a les tauletes digitals. Al llarg de molts segles, saber llegir i escriure no estava a l’abast de tothom, i només hi tenia accés una minoria relacionada amb els poders fàctics: església i noblesa. Les coses han canviat, però encara ens veiem obligats a lluitar per
revertir les desigualtats presents a la nostra societat fruit de les diferències socioeconòmiques.

Aprendre a llegir és un procés llarg que comença molt aviat. L’infant des de ben petit s’adona que està envoltat de lletres, i aquesta familiaritat amb el codi escrit facilitarà un aprenentatge complex en el qual intervenen factors personals, socials i familiars. Està comprovat que els factors socials i familiars tenen una importància cabdal en el procés d’aprenentatge en general, i molt especialment
en el de la lectura. Un ambient ric en estímuls lectors afavoreix que els infants tinguin més interès a llegir.

El preocupant és que no tots els infants fan aquest aprenentatge en igualtat de condicions, no tots els infants gaudeixen d’un entorn lector ric, d’un entorn que estimuli el seu interès per un aprenentatge que els ha de permetre accedir al coneixement, coneixement imprescindible per ocupar un lloc en la societat contemporània.

Però accedir al saber no ha de ser l’únic objectiu: s’hauria d’aconseguir que tots els infants siguin lectors apassionats, que siguin conscients que la lectura no només els dona accés al coneixement, sinó que també els porta a endinsar-se en mons als quals difícilment podran accedir d’una altra manera, que els permet conèixer el pensament de persones que els ajudaran a veure les coses des de perspectives diferents, elements que els fan créixer com a persones.

Ara sabem que la implicació de tota la comunitat en l’educació dels infants ens pot portar a millorar-la

A les escoles es fa una gran feina amb relació a la lectura, i s’esmercen molts esforços per aconseguir que els infants tinguin una bona competència lectora i que arribin a tenir estratègies de bons lectors, planificant i portant a terme metodologies i didàctiques que afavoreixen aquests aprenentatges, però cal anar més enllà.

Una voluntària del projecte amb un nena a la biblioteca José Barbero (Barcelona). Foto: Amàlia Ramoneda

Ara sabem que la implicació de tota la comunitat en l’educació dels infants ens pot portar a millorar-la. Des d’aquesta perspectiva s’ha posat en marxa el programa Menja Llibres, que té com un dels seus principals objectius afavorir la igualtat d’oportunitats i l’equitat des d’un treball conjunt entre comunitat, família i escola.

Aquest programa es desenvolupa en diferents biblioteques públiques de Barcelona, en barris prioritaris del Pla de barris i amb el colideratge de l’IMEB, Biblioteques de Barcelona, el Consorci d’Educació i els districtes.

Un dels agents fonamentals del programa Menja Llibres és el voluntariat educatiu. Aquest voluntariat fa un acompanyament lector individual, acompanyament que vol afavorir el gust per la lectura, element bàsic per arribar a ser lectors competents. En els primers anys d’aprenentatge de la lectura és un bon moment per fomentar aquest gaudi, per fer adonar els infants que llegir no és una activitat feixuga plena d’entrebancs que s’han d’anar superant, sinó que és una activitat plaent que obre portes insospitades a mons insospitats.

Obrir portes al coneixement i a la imaginació porta els infants a tenir criteri, a saber què volen, a ser més lliures; acompanyar-los en aquest camí és apassionant i necessari: us hi convidem.

Maria Vinuesa
Mestra jubilada. Ex membre de l'Executiva de Rosa Sensat

L’etern problema

A l’entorn de l'anomenat Pla d'Impuls de la Lectura, recentment presentat pel Departament d’Ensenyament, se’ns plantegen diversos dubtes:

És difícil de creure que en una societat no lectora com és la nostra, de cop i volta, amb un pla, es produirà un canvi en una conducta o tradició tan poc arrelada, per desgràcia, a casa nostra.

Els infants de l’escola primària hauran de llegir, com a mínim, 25 llibres cada curs, i els joves de secundària, 30. El pla, doncs, es planteja com una qüestió de quantitat, quan el problema que tenim amb la lectura és de qualitat, entenent per qualitat la comprensió del que es llegeix, sigui un conte o una novel·la, un problema de matemàtiques, un poema, un article, una metàfora, una piulada, un SMS, etc.

Quan el Departament fa una proposta, més que basar-se en una comparació de resultats amb altres països del nostre entorn, caldria que analitzés en profunditat totes les variables que hi intervenen, senzillament per poder actuar de manera que la proposta ajudi realment a establir un procés de millora a mig termini.

També a l’entorn de la lectura tenim algunes certeses:

Els mestres tenim el deure de garantir que tots els infants entre els 6 i els 8 anys podran aprendre a llegir. Per garantir-ho cal donar-los temps i permetre que cada un ho pugui fer al seu ritme. Així doncs, en aquestes edats, lluny de sentir-se pressionats, el que els cal és valorar de manera positiva els seus progressos, descobrint el que els agrada, el que els és més atractiu dins de l’ampli ventall del que és llegir avui. El plaer, la voluntat de saber-ne més, també és una qüestió clau per a tot aprenentatge.

També com a mestres ens cal transmetre, als infants i a les famílies, la confiança que el seu procés és positiu. Per poder transmetre veritablement aquesta confiança, cal que nosaltres mateixos, com a mestres, n’estiguem convençuts. Un convenciment que obliga a garantir el dret de tot infant a aconseguir-ho, a aprendre a descobrir el goig de la lectura, que li serà un goig perquè comprendrà tot el que llegeix.

Avui se sap també que sota pressió no hi ha aprenentatge, i encara menys goig per aprendre a llegir, que és un aprenentatge fonamental.

En conseqüència, des del nostre punt de vista, no es pot millorar ni el goig de la lectura ni la comprensió lectora des d’una perspectiva de quantitat, ni de temps, ni de nombre de llibres a llegir, sinó des de la qualitat de l’ensenyament d’aquest aprenentatge clau per a tot infant. I això demana descobrir en cada un dels nens i les nenes la seva manera personal d’arribar a llegir. També hem de ser coneixedors que en l’aprenentatge de la lectura no hi ha un mètode únic, i cal trobar per a cada infant el més adequat per garantir el seu aprenentatge.