Tothom educa, s'educa tothom

Una de les sessions de les tertúlies Pallach de Palafrugell

Tothom educa, s’educa tothom, era l’ideari de Josep Pallach, el pedagog empordanès que entenia l’educació d’una forma holística, transversal i transformadora. No només s’aprèn a l’escola: eduquen el pare, la mare, els avis, educa l’esport, les activitats de lleure, l’art, eduquen les lluites personals per aconseguir la pròpia llibertat, per viure del que s’estima; eduquen les decisions que hem de prendre, les responsabilitats que tenim. Tot i tothom és susceptible de ser transmissor de coneixement, tant de forma directe –hi ha aprenentatges amagats en tot el que fem-, o de forma indirecta –tot el que fem pot ser font d’aprenentatge per a terceres persones, com a mestres, com a entrenadors, com a metges o com a veïns.

A les Tertúlies Pallach de Palafrugell d’enguany, organitzades per la Fundació Pallach i el Centre Franternal de Palafrugell, ho hem pogut veure i viure en pròpia pell. Durant tres tardes, sis convidats amb una història cada un d’ells per reflexionar: la Maria Caner, treballadora familiar del centre geriàtric de Palafrugell, ens va parlar de la seva dislèxia i de les seves dificultats a l’escola, i de com una mestra retrobada ja de gran la va animar a posar-se a estudiar i li va despertar unes capacitats que no creia posseir.

En Xavier Garcia Balda, biòleg i entrenador d’hoquei, ens va explicar quines eren les seves dues grans escoles: l’esport i les colònies parroquials a Puigpardines, on ha après i transmès valors com la responsabilitat, el respecte, el compromís, el companyerisme, l’autonomia... Perquè a les colònies, a part de passar-ho bé, s’aprèn a rentar plats, a cuidar l’entorn, a preparar les motxilles... I a la pista d’hoquei no només s’hi va a guanyar, s’hi va a aprendre a compartir, a demanar perdó, a rectificar quan cal.

La Awatef Ahmittach, estudiant universitària, ens va parlar d’identitat i de les contradiccions que viu una nena que amb onze anys arriba del Marroc i s’instal·la a viure en un petit poble de l’Empordà. Amb aquesta jove de poc més de vint anys vam poder debatre sobre feminisme, sobre les desigualtats entre homes i dones, les desigualtats entre classes, entre cultures...

En Dani Rebollo, actor i director teatral, va començar confessant-nos que de petit va tenir cert complexa intel·lectual perquè acadèmicament no era massa bo. Fins que va descobrir el teatre i va poder començar a brillar. “Hi ha tants camins com persones”. I per a ell el teatre és llibertat: llibertat de ser, de fer, de pensar, de crear i de construir el que es somií. I és també una escola: una escola d’esforç, d’autoconeixement, d’acompanyament...

Una de les sessions de les tertúlies Pallach de Palafrugell

L’Albert Teixidó, estudiant de Batxillerat, ha sigut i és un alumne excel·lent. Va anar a una escola petita i acollidora, però quan va arribar a l’Institut va haver de fer un aprenentatge que no s’estudia als llibres: va haver d’aprendre a conviure amb la diversitat dels nous companys amb els que compartia classes i passadissos. La vida li va fer aquest regal: aprendre a trobar l’equilibri entre la individualitat dels estudis i el respecte a la diversitat. Ara ha fet un munt d’amics, practica esports i és membre de l’Associació Excursionista de Palafrugell.

I per últim, la Montserrat Tura, metgessa, exalcaldessa i exconsellera de la Generalitat. És una dona que s’ha passat la vida prenent decisions: com a metgessa a l’Hospital Clínic, com a directora de l’Hospital de Palamós, com a alcaldessa de Mollet del Vallès, i com a Consellera d’Interior i de Justícia. Conscient de que totes les seves decisions, tant mèdiques com polítiques, tenien sempre una única finalitat: millorar les condicions de vida de les persones.

D’ella ens n’enduem dues idees: prendre decisions genera amistats i també enemistats, però no per això no s’han de deixar de prendre. I que “quan més greu està el pacient, més serè et necessita”, consell que li va regalar el Dr. Borràs i que es pot aplicar a tots els àmbits de la vida.

Les Tertúlies Pallach són espais de reflexió i diàleg, d’intercanvi d’experiències i d’opinions a partir de les vivències personals d’uns convidats curosament escollits que aporten la seva mirada més íntima sobre els seus aprenentatges vitals. Ara hem de fer tota una volta al calendari per poder tornar a gaudir d’aquestes tardes de conversa al voltant de la vida i de l’educació.

Mentrestant ens n’emportem un bon grapat d’idees amb les quals podrem reflexionar, aprendre i, sobretot, créixer. I ens esperarem més convençuts que mai que tot i tothom educa, que no hem de deixar perdre cap oportunitat per créixer i que totes les nostres accions poden ser font d’aprenentatge cap als demés. A l’escola, al barri, al camp de futbol i a arreu. Siguem-ne conscients, perquè només l’educació ens farà lliures.

Elena Montiel
Pedagoga i educadora social