dilluns, 5 de setembre del 2016

Seguirem bregant per fer des de l’escola un món més just. Bon inici de curs!


Foto: Eva Sargatal



























Ha passat l’estiu. Com cada any, hem de posar fil a l’agulla per fer funcionar les nostres escoles i aconseguir que els infants aprenguin i puguin utilitzar aquests conei­xements, habilitats i valors per créixer com a persones i per contribuir a la construcció d’un món millor. Haurem de confiar, un cop més, en el sentit comú dels claustres, en les companyes i companys amb qui, colze a colze, elaborem projectes i els tirem endavant amb més o menys fortuna, però amb la il·lusió de voler fer les coses bé. Intentem treballar amb les TIC per fer unes bones TAC, però no abandonem del tot ni els llibres, ni el paper, ni la pissarra. Treballem virtualment, però sense allunyar-nos massa del nostre entorn proper.


El curs passat va acabar amb un panorama nacional i internacional força desolador. No tenim encara suficient perspectiva per interpretar i valorar les conseqüències de fets com el triomf al Regne Unit dels partidaris de la seva sortida de la Unió Europea. Tampoc dels resultats electorals del 26 de juny a Espanya. Podem aventurar, però, que cap de les dues situacions apunta a millores en els sistemes educatius respectius.
 
El mes de juny el panorama es completava amb la durís­sima repressió del magisteri mexicà, amb docents morts, en protesta per la imposició d’una nova llei d’educació per part del govern del PRI (Partit Revolucionari Institu­cional); o al Brasil, on la dreta corrupta, responsable de l’impeachment a la presidenta Rousseff reclamava una educació apolítica –uma escola sem partido– com si això fos possible.
 
A Catalunya tampoc les coses anaven massa millor. L’escola pública es quedava sense la necessària incorporació dels nous docents promesos a començament de curs. Un any més no es convocaven oposicions en no aprovar-se els pressupostos per la manca d’acord entre Junts pel Sí i la CUP i es mantenien els concerts amb escoles que segre­guen per raó de sexe. El govern, per altra banda, tampoc va creure pertinent personar-se com a part en els casos de pederàstia que havien sortit a la llum en algunes escoles dels maristes. I, per acabar-ho d’adobar, es retallaven les hores de literatura al Batxillerat.
 
Simultàniament, però, s’insinuaven projectes que, gairebé de manera miraculosa, apareixien com la solució per al futur de l’escola catalana. Els mitjans de comunicació es feien ressò de projectes innovadors encapçalats pels jesuïtes i pels escolapis; altres, la majoria de centres pú­blics, comptaven amb el suport d’algun banc o d’alguna caixa d’estalvis, que confiaven en lideratges emblemàtics per transformar la realitat de l’escola catalana. Podríem seguir, però...
 
"Seguirem somiant que ens hagués agradat, que ens agradaria, fer de mestres a Finlàndia o que la nostra escola s’assemblés a la finlandesa. Al final, acceptarem un cop més la nostra re­alitat. I intentarem canviar-la"

Estarem a l’aguait del que ens diguin des de l’Administració i de si des de la inspecció ens donaran un cop de mà per tirar endavant els projectes i per resoldre els problemes que se’ns presentin o només ens fiscalitzaran. Creuarem els dits perquè ningú ens vingui amb nous canvis curri­culars al marge de les nostres pràctiques. Buscarem cursos i maneres per posar-nos al dia en noves metodologies o en continguts que tenim una mica rovellats. Intentarem coordinar-nos el màxim possible amb les famílies. 

Celebrarem les festes de rigor. Tindrem estudiants de Magisteri o de pro­fessorat de Secundària a les nostres aules per observar-nos i aprendre de nosaltres. Esperarem uns nous pressupostos per saber si ens augmenten el sou o ens seguiran fent caritat. En fi... farem, més o menys, el mateix que fem cada any. I ho farem amb el convenciment que enguany les coses sortiran més bé que el curs passat.
 
Mentre, al món seguiran passant coses. Algunes molt preocupants i a les quals probablement haurem de donar alguna resposta des de l’escola. Altres ens permetran albirar que un altre món és possible. Seguirem somiant que ens hagués agradat, que ens agradaria, fer de mestres a Finlàndia o que la nostra escola s’assemblés a la finlandesa. Al final, acceptarem un cop més la nostra re­alitat. I intentarem canviar-la quan tinguem consciència que el canvi valdrà la pena i suposarà una millora per als estudiants i per a nosaltres com a professionals.
 
També de nou serem crítics amb l’Adminis­tració i ens negarem a acceptar allò que no ens agradi com, per exemple, que la Conse­lleria d’Ensenyament retalli el paper de la literatura a l’escola. I potser farem nostra la idea que ens trametia l’escriptora Najat El Hachmi a El Periódico del 26 de juny: Un bon llibre fa entendre profundament la vida perquè n’ofereix una representació plena de matisos i, sobretot, desenvolupa una de les capacitats més importants en democràcia: l’empatia, l’habilitat de posar-nos en el lloc de l’altre. Cosa que porta, per força, a un robust i fonamentat sentit de la justícia.
 
En definitiva, seguirem bregant per fer des de l’escola un món més just i perquè els nens i les nenes, els adolescents i els joves –homes i dones–, desenvolupin la seva capacitat d’empatia i busquin les solucions que els adults no acabem de trobar per fer un món més just, lliure i democràtic.



Editorial Perspectiva Escolar 389

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada