Que els horaris del país són irracionals és una gran veritat, que seria bo poder establir un pla que contribuís a què petits i grans poguessin gaudir d’un temps de treball o escola, un temps de vida social o lleure i un temps per dormir o descansar, amb unes proporcions adequades i saludables, és una qüestió amb què tothom pot estar d’acord. Però la qüestió és com.
Com es canvien unes rutines o hàbits de vida tan arrelats en la nostra societat. Es tracta de fer una llei? Potser per a alguns aspectes, sí, però en els hàbits més arrelats no és possible ni desitjable. Cal temps, flexibilitat i diversitat, perquè no és igual la vida al camp que a les ciutats, perquè no és igual als llocs turístics que als industrials o de serveis. És una temàtica d’una gran complexitat en què cal considerar les repercussions que pot tenir en el conjunt.
La jornada continuada a les escoles ha contribuït a incrementar les desigualtats
En els horaris de les escoles, i de manera especial en les escoles dels infants més petits, podem afirmar que la decisió és molt fàcil, ràpida i simple. Es pot tenir la temptació de començar per l’escola i, de fet, ja s’ha començat i amb un èxit aparent, o sense que hagi generat gaire soroll. Perquè? Perquè tant els mestres com l’Administració poden arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts: els mestres tenen un horari compactat i l’Administració fa un estalvi econòmic considerable. Però quina repercussió està tenint en els infants? I en les seves famílies?
Des del nostre punt de vista, és una decisió més que simple, simplista, com s’ha pogut constatar en la majoria de les comunitats autònomes que han implantat la jornada continuada a les escoles. Això no ha contribuït a la reforma horària, ni de lluny. Però sí que ha contribuït a incrementar les desigualtats i a fer encara més complicada la vida de moltes famílies, amb la repercussió que això té en la vida dels infants.
Per tant, reforma horària sí, però analitzat a fons les mesures que es prenen sectorialment, perquè tenen repercussions globals.Esperem que hi hagi temps per poder seguir pensant-hi.
Editorial Revista Infància 210
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada