Són tres quarts de nou del matí d'un dilluns i a l'escola «E» les portes ja són obertes. Pares, mares, altres acompanyants, infants i mestres es creuen a l’entrada de la porta. I és que una escola no és només un edifici fet de maons, o uns barracons. L’escola es construeix des de l’entramat complex de les relacions que hi sorgeixen, de les confiances, dels espais de participació, de les decisions preses conjuntament, dels moments viscuts i compartits. Una construcció que es va fent progressivament, amb els dies, amb els anys, com un castell on tothom hi té un lloc, a la pinya o fent d’aixecador, i que té la força del que ha estat fet de manera col·lectiva i la fragilitat que neix de la necessitat que tothom la sostingui.
Sostenir... ser sostenible... un verb que darrerament s’utilitza amb molta, massa freqüència.
La primera entrada del Diccionari defineix sostenir com «resistir totalment o parcialment al pes d’alguna cosa,». Podem estar tranquils. L’escola «E» aguanta el pes d’aquest castell perquè és aquest pes el que la manté estable.
La segona definició apunta: «Ajudar (algú o alguna cosa) perquè no defalleixi, decaigui». Aquesta ja genera més dubtes. Tothom ajuda l’escola «E» perquè no defalleixi? Tothom la sosté?
La tercera, en canvi, afirma que «sostenir» pot significar «defensar (una manera de pensar), insistint a afirmar-la contra qui la nega». És inevitable: si tothom no sosté l’escola «E», cal defensar-la! No hi ha cap mena de dubte. L’escola «E» és una escola sostenible!
Per això la decisió anunciada en cinc segons o amb dues paraules i que deixa de sostenir l’escola «E», ens deixa glaçats, desorientats, i per uns segons sense capacitat de reacció. Perquè tancar una escola és posar fi a una experiència de vida compartida.
Estem segurs, però, que malgrat l’edifici desapareix, l’essència d’aquella escola continuarà viva perquè l’experiència de cadascun dels membres que n’han format part servirà per construir una altra escola «E».
Potser fins i tot serà la mateixa escola, el mateix edifici, però amb una experiència de resistència conjunta en la seva història que l’haurà transformat en una escola «S», és a dir, una veritable escola sostenible i sostinguda per tothom.
Editorial de la revista In-fàn-ci-a 192
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada