Benvolguts mestres de Catalunya i tots vosaltres de l’Associació de Mestres Rosa Sensat,
No escric un article, però us envio una forta abraçada, una paraula d’encoratjament per aquest servei que feu, fonamental en la vida de la família, en la vida d’un poble, en la marxa del món. Dóna’m una autèntica Educació i et donaré un poble autèntic, una Humanitat més humana.
En aquests últims anys, parlant sobretot del nostre Tercer Món, de la Nostra Amèrica, l’educació ens ha portat de cap i de cor a una acció social i política que ha volgut fer de l’educació el fonament i la garantia d’un nou ordre. Vosaltres parleu de l’educació i la revolució, que certs esperits tancats deuen considerar un contrasentit. Teniu tota la raó d’aquest món. «Un altre món possible», com demanem en els fòrums i en la lluita diària, només pot ésser «un altre» si és revolucionari i capgira les estructures d’un capitalisme, ara neoliberal, que malmet de manera tan salvatge, intensa i irrespectuosa el medi ambient; que no resol els problemes vitals i de subsistència de les persones i sectors socials més necessitats. No podem continuar tranquil•lament enganyats fent petites reformes de façana, arribant, com aquell que ha arribat al cel (o als llims!), a una democràcia formal que acaba sent la millor aliada del capital internacional i de les oligarquies nacionals. Volem fer una revolució «educada», que vol dir conscient, crítica i autocrítica, engrescadora i compromesa. Des de la infància i vida endins.
Vosaltres experimenteu personalment com l’educació, sobretot aquesta «altra» educació, és exigent, incompresa pels organismes oficials i freqüentment fins i tot per les famílies. Però vosaltres experimenteu també la joia de veure com s’obren alguns ulls i com respon sobretot algun sector avantguardista de la joventut. No us canseu mai de cansar-vos durant aquesta vostra contribució essencial, primerament a casa nostra, però sempre també a l’ample món. La globalització, que entranya tantes mentides, és, per altra banda, una oportunitat històrica de sentir-nos Humanitat, la gran família humana.
Paulo Freire i molts pioners, alguns d’ells amb la pròpia sang revolucionària, us animen a seguir en la vostra acció i la vostra lluita. De part meva, rebeu una forta abraçada. Fem via, vida i història endins, amb una esperança irrenunciable. Llibres i roses tot l’any com un Sant Jordi que mai s’acabi.
(Aquest text ha sortit publicat en el darrer número, el 356, de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada