Bon estiu!

 
El curs s’acaba al juliol, i aquest final de curs ha estat ple de novetats, també per a l’educació infantil. La crisi econòmica estreny, i amb aquesta excusa es desplegaran mesures que faran més profunda la precarietat de tota l’oferta educativa per als més petits, per a les seves famílies i també per als professionals.

És en aquest context, dominat per la irracionalitat del diner, que se segueix una racionalitat, inacceptable educativament i socialment, on emergeix -i cada cop pren més protagonisme- una paraula màgica: «sostenibilitat». I amb aquests paràmetres han aparegut una allau de presumptes «experts» proposant solucions màgiques que confonen l’escola amb una cadena de producció d’alta rendibilitat.

Les receptes màgiques per fer de l’educació infantil un «servei sostenible» preconitzen l’externalització, que vol dir senzillament transferir al postor més econòmic la gestió d’un dret, el dret irrenunciable a l’educació. I per fer-ho viable, s’inicia un procés de desregulació.

Una tendència inexorable que demanarà una resposta forta i articulada, perquè compartim el missatge del gran mestre del pacifisme Mahatma Gandhi quan afirma: «No es pot ser pacifista de veritat i restar passiu davant de les injustícies socials.»

Per tant, ara és important aprofitar l’estiu a fons: fer vacances, descansar, esbargir-se, gaudir del lleure, del temps de festa i d’oci. Ens cal badar, obrir el cap i el cor, deixar d’estar closos, mirar i gaudir del repòs i del descans, conquerir, amb placidesa i quietud, la calma que caldrà per poder indignar-se amb les injustícies que probablement es generin.

L’estiu és calor, i potser calda o calitja; també és escalfor i irradiació solar, i per tant també és llum i claror, i ha d’esdevenir il·luminació i energia per poder actuar de manera diàfana i clara.

A tots ens cal, per tant, aprofitar bé l’estiu, amb intensitat i alegria; ens cal aprofitar cada oportunitat, cada moment, cada instant per poder retornar a l’escola, a començament del proper curs, amb il·lusió i energia renovades, per construir amb els companys nous projectes, noves esperances.

(Aquest text és l'editorial del darrer número de la revista In-fàn-ci-a.)