Els mestres i professors, som autoritat pública?

Aquestes últimes setmanes han passat un seguit de fets relacionats amb actes violents cap a mestres que han portat la Conselleria d’Ensenyament a tramitar en breu un projecte de llei per reconèixer com a autoritat pública els mestres i professors no universitaris del nostre país. Aquests actes són lamentables i provoquen el rebuig de tothom, però hauríem d’anar una mica més enllà i no deixar-nos emportar pel legítim enuig i reflexionar sobre algunes qüestions que hi estan relacionades: sent autoritat pública, els mestres i professors seran més ben valorats socialment del que ho estan en aquests moments? Les situacions extremes que viuen algunes famílies i que segurament han provocat algunes d’aquestes reaccions, canviaran pel canvi de situació jurídica dels professionals de l’educació? El fet que les persones que agredeixen a un mestre tinguin un càstig més contundent, donarà tranquil•litat al col•lectiu?

Des de l’escola es treballa perquè els infants resolguin els seus conflictes a partir del diàleg i l’empatia; i potser no és el més adequat que des de les institucions es resolguin els conflictes entre la societat i els mestres de manera punitiva. Amb això no volem dir que les actituds incíviques hagin de ser tolerades, però cal fer una anàlisi per comprendre què ha portat a aquestes situacions, quins són els condicionants i intentar posar les mesures adequades que ajudin a resoldre’ls.

Els mestres i professors hem de saber i poder construir una autoritat basada en el prestigi que dóna l’estudi, el rigor, el respecte envers els altres i la feina ben feta. I en aquest camí sí que hi ha encara coses a construir per poder arribar a tenir autoritat sense recórrer a l’autoritarisme.