dijous, 8 de març del 2018

Pensar i actuar per una educació en clau feminista


A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal



Les diverses infàncies, encara que siguin criades en contextos socioculturals diferents, tenen un nucli comú: es desenvolupen sota el paraigua del patriarcat, que ha travessat tots els sistemes culturals i socioeconòmics, i es caracteritza per establir relacions humanes en forma piramidal. El cim de la piràmide està ocupat per blancs, occidentals, de classe mitjana-alta. La base, per dones i nens i nenes no blancs, no occidentals i dels estrats socials més desafavorits. 

Entre cim i base, una xarxa de relacions humanes es col·loquen entre la resistència i l’acceptació de les idees patriarcals: la divisió del treball per raó de sexe, l’atribució de les cures al sexe femení, l’atribució de les grans decisions polítiques i econòmiques al sexe masculí, les relacions entre homes i dones marcades per la sexualitat o la dependència, etc.

La feminització del nostre col·lectiu és una gran força per acollir aquesta rebel·lió necessària per continuar defensant els drets de tots dos

Per tant, és evident que el col·lectiu professional que s’encarrega de l’educació de la infància està molt feminitzat. A la nostra societat, són moltes les raons que han portat a considerar els valors relacionats amb la feminitat com els més apropiats per a l’educació infantil, i els valors culturals considerats propis de la masculinitat, com els que haurien de predominar en l’educació dels nens i nenes a mesura que es fan grans.  

El desprestigi de la dona des de la seva entrada al món laboral, i el menyspreu o, en el millor dels casos, el desinterès sistemàtic de les administracions per ocupar-se del respecte dels drets de la infància ha provocat aquesta feliç trobada de dos col·lectius que, avui, necessiten més que mai reivindicar-se. Aquesta feminització del nostre col·lectiu és una gran força per acollir aquesta rebel·lió necessària per continuar defensant els drets de tots dos.

Els professionals que s’encarreguen de l’educació infantil poden contribuir al desmembrament del patriarcat sabent, no obstant, que la seva acció ha de ser complementada per altres instàncies socials. En els primers anys de vida oferim a la infància un model de com poden ser la societat i les relacions humanes. Per això es fa necessari reflexionar sobre els rols que assumim, els contes que expliquem, les pel·lícules que mirem, els jocs a què juguem, etc., per posar en valor aspectes menys valorats pel patriarcat com les cures, i reduir els exemples de casos en què les persones adoptem rols de gènere.

Pensem que és necessari insistir en la coeducació, ja que encara no està generalitzada. L’escola mixta no garanteix per ella mateixa l’escola coeducativa si no es fa una intervenció decidida i enèrgica a favor de l’equitat. El llenguatge, els continguts, la cultura... i altres elements tendeixen avui a ser androcèntrics. La defensa d’una escola i d’una societat feministes ha de corregir aquestes discriminacions per valorar, sense cap intenció jeràrquica, una diversitat de totes les persones que enriqueixen i transformen patrons i relacions constantment.
L’escola mixta no garanteix per ella mateixa l’escola coeducativa si no es fa una intervenció decidida i enèrgica a favor de l’equitat
Les persones dedicades a l’educació hem de tenir una ment oberta per acollir les nenes i els nens tal com són, tal com se senten i sense que la visió tradicional de gènere ens influeixi. Educadores i educadors hi som per acompanyar les criatures en el desenvolupament de les seves capacitats a partir del reconeixement de la diversitat, també de la diversitat afectivosexual, així com en la crítica a les desigualtats per superar el sexisme.

Desitgem que cada instant en la societat i en l’educació estigui impregnat d’intencions transformadores, amb un treball d’extrema delicadesa que contribueixi a desenvolupar una representació interna de les relacions humanes basada en l’equitat, el respecte i la tolerància, i la condemna més absoluta a qualsevol tipus de violència física i psicològica que pugui patir qualsevol persona pel seu gènere o orientació sexual.

Educar és un procés il·lusionant i complex, amb reptes ambiciosos en els temps que corren. Aconseguir l’erradicació del patriarcat i de la violència de gènere n’és un, i com educar sense compromís és una incoherència. Continuem treballant per assolir la construcció d’una realitat i d’una escola feminista en què puguem valorar, algun dia, tots aquests esdeveniments com a atrocitats del passat.

Sí, queda camí per recórrer, però totes les persones unides aconseguirem l’empenta i l’energia en la necessitat i complexitat d’aquest viatge.

Manifest de les revistes INFÀNCIA de l'Associació de Mestres Rosa Sensat amb motiu del 8 de Març de 2018. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada