El camí de l’esperança

Ahir, 27 de febrer, va morir a França Stéphane Hessel als 95 anys d’edat. Hessel autor dels llibres “Indigneu-vos”, “Comprometeu-vos” i “El camí de l’esperança” ha estat un dels inspiradors de l’anomenat moviment dels indignats que continua denunciant l’actual sistema i proposant alternatives també dins de l’àmbit educatiu. 

Hessel, al tercer llibre que hem citat, dedica un capítol sencer a parlar de l’educació, de com creu que aquesta hauria de ser: ”cal que l’educació proporcioni a cada alumne els mitjans perquè afronti els problemes fonamentals i globals que són els de cada individu, de cada societat, de la humanitat sencera.”. 

“Resulta cabdal ensenyar no solament uns coneixements, sinó també allò que és el coneixement, amenaçat pel perill del dogmatisme, de l’error, de la il·lusió, de la reducció, i ensenyar consegüentment les condicions d’un coneixement pertinent. Resulta cabdal ensenyar no solament l’humanisme, sinó també allò que és l’ésser humà en la seva triple naturalesa biològica, individual i social, així com una clara consciència de la condició humana, de la seva història, de les seves vicissituds, les seves contradiccions, les seves tragèdies. Resulta cabdal ensenyar la comprensió humana, que és l’única cosa que pot sostenir la solidaritat i la fraternitat. La comprensió humana ens permet concebre la nostra identitat i alhora les diferències respecte dels altres, ens permet reconèixer-ne la complexitat abans que reduir-la a un sol caràcter, generalment negatiu.”.

”Resulta cabdal ensenyar a afrontar les incerteses amb què s’afronten inevitablement cada vida individual, la vida col•lectiva i la història dels pobles, incerteses agreujades, en aquest inici de segle XXI, per nosaltres mateixos, per les societats en què vivim, per la humanitat. I resulta igualment cabdal promoure un ensenyament que versi sobre els problemes de civilització que afecten la nostra vida quotidiana: la situació de la família, la cultura juvenil, la vida urbana, les relacions entre el camp i la ciutat, l’educació com a consumidors, l’educació en el lleure, els mitjans de comunicació, l’exercici actiu de les llibertats democràtiques...”

En aquests moments d’incertesa social, paraules com les de Hessel ens indiquen que el canvi ha de ser possible, l’hem de fer possible i realitat. Els nostres infants, les famílies que els acompanyen, els mestres, l’escola s’ho mereixen i no poden esperar més. (Ivan Febrer)