perspectiva
escolar no pot
defugir la responsabilitat ètica d'emetre una resposta contundent al ministre
espanyol que ha declarat que una de les missions del seu departament és,
literalment, “espanyolitzar” els infants catalans. Condemnem amb rotunditat
aquestes declaracions, n'exigim una retractació pública i, de ben segur que si
estigués a les nostres mans, en demanaríem la dimissió.
Amb el ministre Wert plou sobre
mullat: primer la tauromàquia, després la defensa de l’educació segregada per
motius de gènere com a expressió de llibertat, acompanyat del desig de
recentralització educativa del sistema. Tots són bons exemples del que pensa i
del que vol. No obstant això, explicar amb naturalitat en seu parlamentària que
treballarà per l’espanyolització dels alumnes de Catalunya suposa sobrepassar
una línia vermella que mai hauria hagut de franquejar.
El primer que ens ve al cap és
l’agressió que aquestes declaracions suposen per a la identitat catalana i el
model d’escola que fa trenta anys que estem construint. Un model en el qual el
català és llengua vehicular de l’ensenyament i l’aprenentatge, i això
precisament ha estat un factor d’integració i no pas d’exclusió social. Voler
espanyolitzar l’alumnat a l’escola vol dir, ras i curt, voler anul·lar la
identitat catalana, i aquí hi caben poques interpretacions possibles.
Tanmateix, el tema és més profund,
va molt més enllà, perquè quan es diu que es vol “espanyolitzar” algú, o
“catalanitzar”, o “italianitzar”, tant se val –tot és la mateixa cosa–, es pressuposa
una idea de sistema educatiu que considera l’escola com un espai per a
l’adoctrinament polític, per al modelatge de les consciències cíviques i
ètiques de l’alumnat basant-se en una imposició política, nascuda del poder, i
que pretén la ruptura de tota forma de diversitat. Talment com si estiguéssim
assistint a les declaracions d’intencions d’un ministre del segle xix que pretén instrumentalitzar
l’escola a favor de la construcció de l’estat nació modern.
Ministre Wert: som al segle xxi, el segle de la diversitat radical
i la globalització cultural. El segle que ha de veure néixer noves formes de
democràcia combatives amb un capitalisme feixuc que no s’aguanta. Aquesta és i
serà la realitat, i no la que vostè vol recuperar des de les aigües més tenebroses
del postfranquisme. Aturi’s aquí, no segueixi endavant amb estirabots d’aquesta
mena per ressuscitar un imaginari que tots pensàvem ben colgat. I si el desig
d’espanyolitzar catalans i de defensar les escoles segregadores li resulta
irrefrenable, li preguem que es desfogui en un medi que vostè coneix bé, el de
les tertúlies radiofòniques, i deixi les institucions públiques que representen
la democràcia, i no a vostè, en pau. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada