Sostenible

Sostenible, una paraula de moda que comença a fer-se insostenible en el context actual i segons on o com s’aplica. Així doncs, inevitablement ens hem de preguntar què és realment sostenible i què no ho és en educació, i molt especialment en educació infantil.

Amb voluntat de clarificar cerquem al diccionari la paraula clau, sostenible, i ens diu: adj. Que es pot sostenir. Seguim buscant, sostenir: Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d’alguna cosa); Privar de caure, d’ésser emportat per una força; Ajudar (algú o alguna cosa) perquè no defalleixi, decaigui, s’abaixi, etc.; Defensar (una manera de pensar), insistint a afirmar-la contra qui la nega; Resistir (el pes, l’esforç, d’algú o d’alguna cosa).

Així, de l’adjectiu al verb, pensem que l’aplicació actual del mot sostenible és capciosa, enganyosa, calculada arterosament per confondre. Per tant, tornant a la definició que el diccionari fa de sostenible, ens limitarem a fer-ne una lectura pedagògica i social. Resistir al pes, a la tendència a desplaçar-se.

L’educació infantil avui està immersa en una tendència que pretén desplaçar-la conceptualment: el primer cicle cap la beneficència o allò assistencial, i el segon cicle cap al preescolar, amb assignatures com l’anglès o la informàtica entre altres. 

Defensar una manera de pensar, insistint a afirmar-la contra qui la nega, és una necessitat vital per a l’educació dels infants en aquestes primeres edats, perquè el que s’està vivint en educació infantil fa palès que haver reconegut el dret de tot infant a l’educació és insuficient, perquè sovint s’utilitzen les mateixes paraules però s’entenen coses molt diferents.

Resistir avui és bàsic perquè tot l’esforç fet per tants mestres, famílies i alguns ajuntaments no se’n vagi en orris. Cal ajudar a no defallir, a no decaure, que no s’abaixi res que pugui perjudicar els infants, i per això no es poden augmentar les ràtios ni dels infants per grup, ni les de mestre per grup d’infants, ni es pot parlar en aquestes edats d’hores lectives i no lectives, perquè a cada segon l’infant aprèn, i per poder aprendre positivament li cal regularitat i estabilitat humana i física. I els fets avalen que aquestes no són qüestions banals.

Així, perquè l’educació infantil sigui veritablement sostenible, per evitar que caigui, que sigui emportada per la força irracional en què avui està immersa, que parla de ser sostenible quan el que fa és sostraure (sempre segons el diccionari: treure part d’alguna cosa perquè en minvi la quantitat; i nosaltres afegim: i la qualitat).

(Editorial de les revistes Infància 185 i Infancia 132)