La vaga

Fa un temps que a l’Associació vam tenir un intens debat sobre si com a institució havíem de fer o adherir-nos a una vaga. Finalment, l’acord va ser que fer o no vaga era una decisió personal i per tant, com a associació no ens pronunciaríem. Respectar l’acord pres, no pronunciar-nos a la convocatòria de Vaga General d’ahir, ha estat difícil.

Ha estat difícil perquè gairebé tothom que treballa a l’Associació ha pres la decisió personal de sumar-se a la vaga per fer sentir la seva veu.

Ha estat difícil perquè motius per adherir-se a una acció col·lectiva d’aquesta magnitud i abast va molt més enllà d’una acció sectorial, és un clam de justícia social.

Ha estat difícil perquè el clam per la justícia social, la defensa dels serveis públics de qualitat, i amb ells l’escola pública, és inherent a la reivindicació llarga i constant de la nostra Associació.

Ha estat difícil perquè resulta absurd haver de renunciar a l’Estat del Benestar quan encara no l’hem conquerit del tot, perquè mentre es construïa a Europa nosaltres, amb Grècia i Portugal, vivíem en una dictadura.

Ha estat difícil perquè el nostre incipient Estat del Benestar és conseqüència d’un gran esforç individual i col·lectiu per tenir una societat més justa i solidària, i a la nostra Associació la memòria és viva i plena d’accions i de persones que han contribuït  a arribar on som avui.

Per tant, sigui quina sigui la resposta que el Govern doni a la Vaga general d’ahir 29 de març, el que sí que ens serà fàcil des de l’Associació és seguir treballant, lluitant i reivindicant el que dóna sentit a la nostra existència: aconseguir una educació pública de qualitat per a tots els infants i joves, perquè tant en l’Estat del Benestar com en l’educació no tot s’hi val.