dijous, 9 de febrer del 2012

Per què des de Rosa Sensat no podem donar suport als manifestos en defensa de les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona



Des dels seus inicis, l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha estat i segueix estant al costat dels milers de professionals que de manera callada i constant han fet real el gran canvi de paradigma en l’educació dels més petits: de la guarderia a l’escola bressol. 

Per tant, per no oblidar tanta feina feta i poder afrontar amb força el futur, des de Rosa Sensat no podem donar suport als manifestos en defensa de les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona.

Per dues qüestions de forma i altres de fons.

Les qüestions de forma són: 

Primera: A l’entorn de la situació crítica que viuen les escoles bressol de Barcelona hi ha dos manifestos, un datat el novembre de 2011, que podríem subscriure, i un altre datat el gener de 2012, que no podem subscriure. Hi ha, doncs, una duplicitat que fa difícil pronunciar-se.

Segona: La problemàtica de les escoles bressol de Barcelona en cap cas està al marge de la que pateixen totes les de Catalunya, i considerem que avui el que cal és fer una acció coordinada per al conjunt del país.

Les qüestions de fons són:

En el context actual de crisi econòmica, però també de valors, és molt fàcil ressuscitar el fals dilema sobre si la prioritat ha de ser la quantitat o la qualitat. Podem dir “fals dilema” perquè el segle XX ha estat testimoni que la quantitat és un element inherent o indissociable de la qualitat, ja que sense qualitat les escoles es buiden perquè no aporten res, ni als infants, ni a la societat. Per tant només és possible garantir el Dret a l’Educació, si aquesta és de qualitat, perquè en educació no tot val.

Per garantir el Dret a l’Educació calen els recursos necessaris perquè aquesta respecti la dignitat dels infants: calen unes ràtios adequades, cal un professional regular, estable i ben format, cal que l’educació sigui accessible a tot infant, visqui on visqui de Catalunya.

Quan diem “ràtios adequades”, ens limitem a exigir les acordades en la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya durant el curs 2004-2005:
- 6 infants de menys d’un any
- 9 infants d’un a dos anys
- 15 infants de dos a tres anys

Tot i que considerem desitjable poder aconseguir algun dia les recomanades per la Xarxa d’Atenció a la Infància de la Comissió Europea:
- 4 infants de menys d’un any
- 6 infants d’un a dos anys
- 8 infants de dos a tres anys

Quan diem “un professional”, ens limitem a exigir el que marca la llei: mestre o tècnic superior d’educació infantil, ambdues formacions amb una contractació estable, una remuneració d’acord amb la dignitat del seu treball i amb un temps remunerat per poder treballar en equip i seguir formant-se.

Quan diem “accessible”, ens limitem a exigir que l’oferta pública aculli a tot infant de Catalunya, tant si viu en un poble com en una ciutat, tant si la seva família té recursos econòmics com si no en té, tant si treballen, estudien o estan a l’atur. 

El Dret a l’Educació ha de ser garantit pels poders públics, i el primer responsable de garantir-lo és el govern de la Generalitat. Una responsabilitat que pot delegar als ajuntaments, però en cap cas inhibir-se’n, que és el que ara està passant a Catalunya.

És per totes aquestes qüestions que no podem donar suport als manifestos de Barcelona, perquè des del nostre punt de vista cal anar més enllà en l’exigència de la qualitat i l’abast territorial, que és Catalunya.

Per això us convidem a subscriure el Manifest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada