És una data memorable, una data de gran significació per a la democràcia i per a la infància. El 20 de novembre, fins ara, ha estat un dia que obre noves esperances, un dia que convida a somiar i projectar un futur millor, que ens permeti progressar en el procés d’humanització de la nostra espècie.
El 20 de novembre de 1975 finalitzen quasi quaranta anys de dictadura i s’inicia definitivament un període de conquesta de llibertats col•lectives i amb elles un procés de recuperació i construcció d’una democràcia.
L’educació infantil, com moltes altres realitats socials i educatives, no ha estat aliena a aquesta realitat de temor, de risc, d’esperança. Des de la dècada dels seixanta del segle passat, tal com demana la necessitat social i la voluntat de canvi, s’inicia de manera clandestina, al marge del control oficial, la creació de una nova educació per als més petits, en pobles i ciutats sorgeixen escoles bressol, són milers de famílies, mestres que d’amagat, amb complicitat, construeixen escoles diferents per a la infància de 0 a 6 anys.
La repressió feu que emergís la llibertat individual en petits col•lectius, que en un context advers construïren una potent institució de la primera infància, perquè en finalitzar la dictadura pogués orientar l’acció d’un futur democràtic. Amb aquell 20 de novembre, s’obriren grans esperances també per a l’educació infantil.
El 20 de novembre de 1989, s’aprovà a les Nacions Unides, la Convenció sobre els Drets dels Infants. Quaranta anys després d’haver aprovat els Drets Humans.
La infància sempre ha d’esperar perquè se la reconegui, una espera que desespera els seus defensors, però arriba el dia que la Convenció reconeix en ella la persona que és des de que neix, amb els seus drets socials i civils.
Els Drets de la Infància, ens obliguen a les persones adultes a respectar-los, tant si som mestres com mares o pares, ciutadans o persones responsables en poders públics.
És reconfortant comprovar que molts dels Drets que conté la convenció, inspiraren i configuraren les pràctiques d’aquelles escoles bressol que, d’amagat i silenciosament, es crearen a la clandestinitat.
Ara l’atzar, o potser no, ens situa davant un tercer 20 de novembre, amb unes eleccions generals, en un context social i econòmic convuls, amb un malestar que genera una gran incertesa.
Una vegada més serem les persones adultes, a qui legalment se’ns reconeix veu, cosa que no es reconeix a la infància, qui tindrem dret de vot.
Des d’aquesta pàgina es proposa que en l’exercici de la nostra llibertat, de la nostra veu o vot, ens recordem de la infància, la que sí que té dret de vot. La conquesta democràtica és encara insuficient, com també ho son les fites aconseguides per a una escola infantil qualitativa per a tota la infància. La nostra veu, en l’exercici lliure del 20 N, pot ser també la de la infància.
Editorial de les revistes in-fàn-cia 183 i in-fan-cia 130 (novembre-desembre 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada